.jpg)
Manuel Muñoz Alcón (Sanlúcar de Barrameda, 21 de novembre de 1943-Jerez de la Frontera, 27 d'agost de 2022), més conegut com Manolo Sanlúcar, va ser un guitarrista de flamenc espanyol. Juntament amb Paco de Lucía, Gerardo Núñez, Vicente Amigo, José Antonio Rodríguez, Tomatito i Serranito; fou una de les figures que ha guiat l'evolució de la guitarra flamenca des de l'última meitat del segle XX. El seu estil camina entre la puresa i l'avantguarda, que troba sense necessitat de cercar influències en altres músiques, sinó partint simplement de les mateixes arrels. Ha compost obres per a guitarra i orquestra.
Va néixer i va créixer en un ambient flamenc, ja que el seu pare va ser un gran aficionat a la guitarra, fins al punt que va buscar com a mestre Javier Molina, un dels guitarristes més importants d'aquella època. «Afortunadament, aquesta va ser la decisió que marcaria la seva vida i la dels seus fills», va dir el mateix Manolo Sanlúcar a les seves memòries.
Els ensenyaments rebuts per Isidro Muñoz, el seu pare, l'havien obligat a desplaçar-se amb bicicleta cada dia de classe des de Sanlúcar a Jerez de la Frontera, ciutat on residia el mestre Javier Molina. El jove Manolo Muñoz va rebre del seu pare tota la saviesa guitarrística que aquest havia assimilat durant les classes rebudes a Jerez. Mirant enrere en el temps, l'actual Manolo Sanlúcar va considerar les classes amb el seu pare «un tipus d'ensenyament serios i rigorós que encara avui em serveix com a exemple a seguir». Els seus germans també van seguir la mateixa vocació, i va destacar entre ells Isidre, que va arribar a convertir-se amb el temps en un apreciat intèrpret i compositor. El mateix pare va anar adquirint experiència de la vida flamenca actuant a festes privades i en espectacles modestos que s'organitzaven a la comarca de Sanlúcar. Als vuit anys, Manolo Muñoz va guanyar un premi amb un jove cantaor de Sanlúcar i des d'aquell moment no va deixar d'intervenir amb la guitarra en actes musicals, com van ser les festes privades, festes de pobles dels voltants de Sanlúcar i fins i tot en programes de ràdio. Aquestes actuacions van permetre que el seu nom arribés a orelles de Pepe Pinto.
El mestre sevillà es va interessar per conèixer personalment el jove guitarrista. I a Sevilla es va dirigir Manolo Muñoz acompanyat per un modest cantaor, "El Guija", per ser escoltat per Pepe Pinto i Pastora Pavón. Acabada la prova, el Pinto va proposar a Manolo que, si volia, podia pertànyer a l'elenc de la seva companyia. Atès que la companyia estava de descans, perquè acabaven de finalitzar una tourné, li va facilitar que formés part de l'espectacle de Pepe Marchena, que es preparava per iniciar una gira. A la companyia de Pepe Marchena, sense haver complert els catorze anys i amb un sou de cinquanta pessetes, va començar l'activitat artística de Manolo Muñoz. En aquest temps, el jove guitarrista en deien «Manolit el de Sanlúcar», denominació que més tard es transformaria en el seu definitiu nom artístic.
El seu debut el va realitzar en un modest teatre del poble malagueny de Campillos ia la companyia de Marchena figuraven també els cantaors Manolo el Malagueño,