.jpg)
Francisco José Andión González, més conegut com a Patxi Andión (Madrid; 6 d'octubre de 1947 - Cub de la Solana, Sòria; 18 de desembre de 2019), va ser un cantautor, músic, actor i professor de sociologia espanyol.
Va néixer el 1947 a Madrid, encara que al cap de pocs dies de nascut va ser portat al País Basc, regió d'origen dels seus pares i terra amb què des de ben petit es va sentir profundament identificat, ateses les arrels familiars. Tot i això, sent petit va ser traslladat a Madrid per realitzar els estudis de primària. D'origen humil, això no va ser un impediment perquè sempre es procurés que a casa hi hagués llibres, per la qual cosa des de petit va ser un àvid lector. El seu pare fins i tot va ser combatent a les files republicanes durant la guerra civil espanyola. Es va convertir en cantautor en els convulsos anys 70, col·laborant amb diverses organitzacions antifranquistes (UPA, FRAP), cosa que el va obligar a exiliar-se a París —on va conèixer casualment Jacques Brel, que el va influir després en la seva tasca artística— i fins i tot va arribar a fer-se a la mar com a part de la tripulació d'un vaixell pesquer, amb què va fer la volta a mig món. Es va iniciar en la música a la dècada dels seixanta formant part d'agrupacions que no van transcendir com Los Dingos o Los Camperos, les quals interpretaven el que avui es coneix com a temes clàssics del Rock and roll tals com «Popotitos».
L'apogeu de la seva carrera musical va abastar el període comprès entre 1971 i 1978, durant el qual va publicar temes com «Puc inventar», «La casa es queda sola», «Temps, temps», «Qui sap si tornarà a clarejar» , «Una dues i tres», «Sonets 37-73», «Perquè em fa mal la veu», «Com tu», «Entre la teva pell», «Samaritana», «On l'aigua», «La bohèmia», «Estrella de la mar», entre d'altres. A partir de 1979, va anar adquirint un estil cada vegada més personal, la qual cosa va anar allunyant-lo de mica en mica dels circuits comercials. Es considera que un altre factor important que va afectar la seva carrera podria haver estat el seu breu matrimoni amb l'actriu i model Amparo Muñoz —considerada la dona més bella d'Espanya en aquella època, escollida Miss Univers el 1974— amb qui va coprotagonitzar la pel·lícula L'altra alcova a 1976, casant-se aquest mateix any en un santuari navarrès. Això va ser considerat com un gest una mica frívol per part de Patxi Andión entre els integrants d'aquells cercles intel·lectuals de l'esquerra progressista en què se l'admirava i respectava com a cantautor i com a home de convicció esquerrana. Com a cantautor es va mantenir en una línia que ho va fer inconfusible: compondre cançons amb temàtica social i romàntica principalment, però sempre des d'una perspectiva íntimament personal, profunda i poètica, en amalgama amb aquella veu ronca i deslavassada amb què va cantar.