.jpg)
Pau Riba i Romeva (Palma, 7 d'agost de 1948 – Tiana, 6 de març de 2022) fou un artista iconoclasta i escriptor polifacètic català, reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantautor i autor d'una vintena de discos. La seva obra, iniciada a mitjan dècada del 1960 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, tingué un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic, malgrat el seu segell únic i intransferible d'«artista total» i ser un modernitzador la llengua catalana en l'àmbit de la cançó que va saber connectar amb les noves generacions. L'obra més destacable n'és el disc doble Dioptria, que va ser escollit millor disc en català del segle xx per la revista Enderrock.
Riba, segon d'una família de nou germans, tingué cinc fills amb quatre dones diferents –dos d'ells, Pauet i Caïm, també músics– i vivia a la Casa Alta, una masia de Tiana, al Maresme.
Pau Riba va néixer el 1948 a Palma dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista. Això no obstant, fou referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, mutant, escriptor, rocker, periodista, hippie i dissenyador. El 2016 en una entrevista al programa Versió RAC1 ell mateix és va autodefinir com a «penjarobes». Descendent d'una família burgesa, fou net dels poetes Carles Riba i de Clementina Arderiu per via paterna, i d'un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva, per via materna. És germà de Carles Riba Romeva, enginyer industrial, ecologista i primer alcalde democràtic de Sant Joan Despí.
La seva activitat en el camp de la música va començar el 1964, quan amb el seu cosí segon i company de classe Jordi Casassas van formar el grup Els Troba-2. En aquella època va començar a escriure els primers poemes, alguns dels quals de seguida va transformar en cançons. Dos anys més tard va guanyar un accèssit al premi La vida nova de Cantonigròs pel recull de narracions curtes Carta a la vida.
El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència esteticomusical amb els membres del grup, perquè el trobaven més a prop de Bob Dylan que no pas de Jacques Brel o de Georges Brassens. Riba, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d'amics, Jaume Arnella, Jaume Sisa, Jordi Batiste i Oriol Tramvia, un col·lectiu artístic amb un nombre de membres més inespecífic, defensors d'una cançó més popular i combativa. Aquell mateix any va editar el seu primer disc, Taxista.