Sau

Sau fou un dels grups pioners de l'anomenat rock català, i un dels més reeixits del moviment. Els seus components eren Carles Sabater, cantant, Pep Sala, que tocava la guitarra i, a vegades, els teclats, Carles Oliver, Josep Sánchez, Ramon Altimir i Joan Capdevila. El grup es va formar l'any 1987 i la seva trajectòria va tenir una durada de dotze anys, interrompuda sobtadament a causa de la mort del seu cantant, Carles Sabater, el 12 de febrer de 1999, en acabar el primer concert d'inici de la gira XII, a Vilafranca del Penedès.

En Pep Sala i en Carles Sabater s'havien conegut al maig de 1986 arran d'una entrevista que en Carles va fer a en Pep per un programa pilot de TV3 sobre la vida cultural a les comarques catalanes.

El nucli fundacional de Sau estava format pel Pep Sala, guitarra, compositor i lletrista juntament amb el Carles Sabater i en Joan Capdevila, com a mànager i també lletrista a les primeres cançons del grup. Al poc temps s'hi afegí el bateria Carles Olivé «Charly», que era alumne del Pep Sala a l'Aula d'Estudis Musicals de Vic, el teclista Ramon Altimir i el baixista Josep Sánchez.

A la tardor de 1987 van fer el seu concert de presentació a les Tallades, a Vilanova de Sau, on es reunien per assajar. Poques setmanes després van iniciar la gravació del seu primer disc als Estudis Aurha d'Esplugues de Llobregat. Aquell mateix any, dins d'un programa especial de Cap d'any a Catalunya Ràdio, de la mà de Miquel Calçada «Mikimoto» ja va sonar per primer cop Sau a la ràdio catalana, amb la cançó «Sense estil». Aquesta cançó, juntament amb altres nou, van acabar conformant el seu primer àlbum titulat No puc deixar de fumar (1987 Audiovisuals de Sarrià). Aquest primer disc conté el tema «Records d'Irlanda», una balada d'enyor que després Pep Sala va versionar per a Hèctor Vila i que li va suposar guanyar uns Èxits d'Or de 1990, i el primer de la sèrie Deprimit, que tindria continuació a cada producció posterior de grup. L'any següent van començar a preparar un segon disc Per la porta de servei (1989, Picap), al mateix temps que van haver de substituir el bateria Carles Olivé «Charly» que s'havia d'incorporar al servei militar (precisament arran d'aquesta experiència va sorgir la cançó «No he nascut per militar»). El Joan Molina va cobrir la baixa del Carles Olivé. Aquest àlbum va marcar un abans i un després en la història de Sau, almenys pel que fa a la promoció. A partir de llavors, Sau va començar a fer concerts més enllà de l'àmbit estrictament comarcal i a donar entrevistes als mitjans de comunicació, on contínuament s'havien de justificar pel fet de cantar en català, tal i com recordava en Joan Capdevila: «Una prova que fins aleshores era un fenomen estrany cantar en català, era que quan visitàvem les emissores de ràdio, la primera pregunta que feien els locutors, sense excepció, era: "Per què canteu en català?". Pregunta a la qual en Pep i en Carles solien respondre, irònicament: "Perdona, quan ve en Bruce Springsteen també li preguntes per què canta en anglès?"»