.jpg)
Stephen Richard "Steve" Hackett és un músic anglès nascut al barri londinenc de Pimlico, Gran Bretanya, el 12 de febrer de 1950. Va saltar a la fama com a guitarrista del grup de rock progressiu Genesis als anys 1970. Després de la seva marxa de Genesis , el 1977, va iniciar una carrera en solitari.
Hackett va tenir accés des de petit a diversos instruments, com la flauta i la melòdica, però no es va interessar per la guitarra fins als dotze anys. Va començar tocant notes aïllades, i als catorze va aprendre a formar acords i combinar-los, sense rebre cap ensenyament reglat. Les seves primeres influències, visibles fins i tot en la seva producció més recent, van ser clàssiques: Johann Sebastian Bach i el tenor Mario Lanza. També va escoltar amb atenció nombrosos artistes de blues, com Danny Kirwan, Peter Green i els guitarristes de John Mayall & the Bluesbreakers.
Hackett comença a tocar en bandes de rock progressiu com Canterbury Glass, Steel Pier i Sarabande. Realitza el seu primer enregistrament professional amb la banda Quiet World a l'àlbum titulat The Road (1970). El desembre d'aquell mateix any ingressa a Genesis a través d'un anunci classificat publicat a la revista Melody Maker.
Com a integrant de la formació clàssica del grup Hackett participa en 8 àlbums de la banda. La seva escassa experiència li ocasiona algunes dificultats en els primers mesos, però aviat troba el seu lloc dins del grup, contrarestant amb el seu estatisme a escena el moviment impredictible del vocalista Peter Gabriel. Hackett havia d'incorporar tota la tècnica per a guitarra de 12 cordes que el seu antecessor al grup, Anthony Phillips, havia desenvolupat des de molt jove amb mestria, la qual cosa li va portar un temps considerable d'assajos i de dedicació exclusiva per aconseguir-ho.
El seu primer enregistrament amb Genesis és Nursery Cryme, editat el novembre de 1971. La presència de Hackett crida l'atenció en temes com The Musical Box i The Return of the Giant Hogweed on experimenta amb la tècnica del tapping.
Encara que Nursery Cryme té un resultat comercial discret, el següent disc, Foxtrot (1972) aconsegueix un gran èxit. S'hi inclou l'instrumental Horizons, interpretat per Hackett en solitari, que es converteix en una de les peces característiques.
Amb el següent disc, Selling England by the Pound (1973), Genesis aconsegueix el cim de la seva carrera. Destaca el treball de Hackett a Dancing with the Moonlit Knight i Firth of Fifth, que inclou un dels solos més notables i commovedors del rock simfònic d'aquella dècada.