.jpg)
William Basie (Red Bank, 21 d'agost de 1904 - Hollywood, Florida, 26 d'abril de 1984), conegut com a Count Basie, va ser un director de big band i pianista nord-americà de jazz.
Es tracta d'un dels músics de jazz més populars de la història, vinculat pràcticament durant cinquanta anys a la direcció d'una big band d'important influència en determinats registres estilístics del jazz associats, principalment, al swing i al corrent més tradicional.
Fill de pares músics (el seu pare, Harvie Basie, tocava el melòfon i la seva mare, Lillian (Childs) Basie, era pianista), en va rebre les primeres lliçons, així com dels pianistes de stride de Harlem, especialment de Fats Waller.
El seu primer treball professional va consistir a acompanyar intèrprets de vodevil i formar part d'un grup musical que es va formar a Kansas City el 1927. Després de treballar també en una productora de pel·lícules mudes, es va unir als Walter Page's Blue Devils el juliol de 1928 El vocalista del grup era Jimmy Rushing.
Basie va abandonar la banda al començament de 1929 per tocar amb altres orquestres, entre les quals estava la liderada per Bennie Moten. Després de la mort d'aquest, el 1935, Basie va treballar durant un temps com a solista abans de formar la seva pròpia orquestra inicialment anomenada Barons of Rhythm, a la qual es van incorporar molts antics membres de la banda de Moten com Walter Page (baix), Freddie Green (guitarra), Jo Jones (bateria) i Lester Young (saxofon tenor). Jimmy Rushing es va convertir en el cantant. El conjunt va aconseguir establir-se al Reno Club de Kansas City i va començar a donar-se a conèixer a través de la ràdio.
El periodista i productor John Hammond, després d'escoltar-los, els va recomanar diversos agents i companyies discogràfiques. Com a resultat d'això, l'orquestra va marxar de Kansas el 1936 i va signar un contracte amb el Grand Terrace de Chicago, i després el van seguir concerts a Buffalo i Roseland a Nova York. El seu primer enregistrament va ser a Decca Records el gener de 1937. Va tornar a Chicago i després al Ritz Carlton Hotel a Boston. El seu enregistrament de "One O'Clock Jump" es va convertir en el seu primer tema a les llistes d'èxits el setembre de 1937; més tard, després de convertir-se en el tema més popular, va ser incorporat al Grammy Hall of Fame.
El retorn de Basie a Nova York va tenir lloc el 1938 al club the Famous Door, que va constituir tot un èxit per a l'orquestra. A l'hivern d'aquell any, "Stop Beatin' Round the Mulberry Bush", cantat per Rushing, va entrar al Top Ten dels èxits.