.jpg)
Renato Carusone, més conegut com a Renato Carosone (Nàpols, 3 de gener de 1920-Roma, 20 de maig de 2001), va ser un dels més importants cantants italians de cançó napolitana i un dels principals intèrprets de música pop de la postguerra.
El 1937, amb tot just disset anys, va obtenir el títol de piano al Conservatori de Sant Pietro a Majella, a Nàpols. Poc després va aconseguir un contracte com a director d'orquestra per fer una gira per l'Àfrica. Acabat la feina, es va dedicar a tocar el piano a Addis Abeba. En poc temps va aconseguir fer-se notar, aconseguint diversos contractes com a director d'orquestra. Va tornar a Itàlia el 1946, després d'acabada la Segona Guerra Mundial. Aleshores, deu anys d'experiència musical a l'estranger li havien fet conèixer nous ritmes i sonoritats però, malgrat els seus èxits internacionals, era un desconegut a Itàlia. Va haver de recomençar la seva carrera com a pianista en petites orquestres de ball.
El 1949 li van encarregar formar un grup per inaugurar un local nocturn. Després d'algunes proves, va contractar el guitarrista neerlandès Peter Van Wood, la vocalista xilena Beatriz Ferrer i el bateria napolità Gegè Di Giacomo, donant lloc al Quartet Carosone. Posteriorment Van Wood i Ferrer van abandonar el grup, mentre Di Giacomo va romandre al costat de Carosone, que va anar afegint nous artistes fins a formar una autèntica banda.
Als anys 1950 es va anar fent cada vegada més popular. El 1955 va iniciar la seva col·laboració amb el lletrista Nicola Salerno (qui signava amb el pseudònim de Nisa). La primera cançó que van compondre junts va ser «Tu vuò fa' l'americà» i després van venir altres èxits conjunts com «O sospiro», «Caravan petrol», «Pigliate 'na pastiglia» i «O sarracino». Les actuacions de Carosone i la seva orquestra eren sol·licitades per tot Itàlia ia l'estranger i els seus discos es venien en grans quantitats. La seva cançó «Torero» (també amb lletra de Nisa), escrita per a una gira a Espanya va ser primera al hit parade nord-americà durant catorze setmanes i va ser traduïda a dotze idiomes. El 5 de gener de 1957 va començar a Cuba amb el seu grup una gira americana que va tancar amb un concert triomfal al Carnegie Hall de Nova York.
El 1960, en ple èxit, es va retirar com a músic i es va dedicar a altres interessos, entre ells la pintura. Va tornar als escenaris el 1975, retorn que el va mantenir sobre els escenaris fins a finals dels anys 1990, amb concerts, participacions al festival de San Remo i programes televisius, però sempre amb el record. Va morir el 20 de maig de 2001 a Roma.