.jpg)
Tangerine Dream és el nom d'un grup alemany de música electrònica, sovint descrita com a música Ambient o New Age.
Formats el 1967, Tangerine Dream han conegut diferents canvis en la seva formació durant els anys; éssent Edgar Froese l'únic membre originari fins a la seva mort el 2015. Actualment el grup està liderat per Thorsten Quaeschning i Ulrich Schnauss. El seu estil també ha anat canviant: adscrits al corrent Kosmische Musik (Música còsmica) en els seus inicis, anaren introduint progressivament l'ús de sintetitzadors i seqüenciadors per crear obres molt influents en el desenvolupament de la música Ambient, la música New Age o fins i tot el dance i trance. Un altre camp on Tangerine Dream destaquen és la composició de bandes sonores de pel·lícules.
El 1966 Edgar Froese, era estudiant de la Kunstakademie (Acadèmia de les Arts) de Berlín i líder d'un grup de rock anomenat The Ones, va anar a Barcelona i, posteriorment, a Cadaqués amb un company d'estudis, on conegueren Salvador Dalí. Com a resultat del contacte amb l'artista, Froese va replantejar-se molts dels seus postulats musicals, cosa que provocà la dissolució de The Ones. Un any més tard, i després d'una breu estada a París, Froese formà una altra banda, Minus Plus, en companyia de Charlie Mariano i Konrad Schnitzler. Poc després Charlie Mariano els deixà i fou substituït per Klaus Schulze, que en aquella època tocava la bateria amb el conjunt Psy Free. Però ja aleshores el grup de Froese i Schnitzler tenia un altre nom, el definitiu: Tangerine Dream.
El 1969, el trio format per Froese (efectes electrònics, guitarres elèctriques, orgue i piano), Schnitzler (violí) i Schulze (bateria) interpretà una sessió de música improvisada, que van enregistrar a un pis de Kreuzberg (Berlín). Els seus autors no tenien la intenció de publicar-la oficialment, però un amic la portà —sense el coneixement dels membres del grup— al segell berlinès Ohr, que va interessar-s'hi; així, el 1970, veié la llum el primer treball oficial de Tangerine Dream, anomenat Electronic Meditation, un disc que recull les idees surrealistes i rebels dels tres músics, comunes a moltes altres bandes alemanyes de l'època. Poc després de la seva publicació, Schulze i Schnitzler deixaren Tangerine Dream; Schulze inicià una brillant carrera en solitari (també en el terreny de la música ambient) mentre Schnitzler tornava al seu grup paral·lel, Cluster, amb Hans-Joachim Roedelius i Dieter Moebius.
Froese conegué un any després el músic Christopher Franke, percussionista influït pel jazz, però molt interessat pels instruments electrònics, i que tocava al grup Agitation Free. Froese, Franke i el tercer membre Steve Schroyder (orgue) enregistren el 1971 el segon àlbum de Tangerine Dream, Alpha Centauri, encara molt psicodèlic, però amb més presència dels sintetitzadors; aquesta tendència s'accentuà al seu tercer disc, Zeit (1972), enregistrat ja amb la col·laboració als teclats de Peter Baumann. Aquesta formació esdevindria la primera formació "clàssica" del grup.
L'èxit arribà amb el quart disc, Atem (1973), que fou anomenat "Àlbum de l'any" pel prestigiós DJ radiofònic anglès John Peel. Com a resultat d'aquest reconeixement, el segell discogràfic Virgin Records s'hi va fixar i començà a moure fils per contractar-los; d'aquesta manera va acabar el període amb la discogràfica Ohr, conegut com "els anys roses" (The Pink Years"), ja que el logotip d'Ohr era una orella —Ohr, en alemany, significa precisament "orella"— de color rosa.