.jpg)
Cheap Trick és una banda de rock nord-americana, formada a Rockford, Illinois, el 1974, que va guanyar popularitat a finals de la dècada dels anys setanta.
El grup està integrat per Rick Nielsen (guitarra solista, cors i compositor principal), Robin Zander (veu principal i guitarra rítmica), Tom Petersson (baixista) i el músic d'estudi Daxx Nielsen (bateria), que va reemplaçar el membre fundador Bun E · Carles. Tot i que es va formar abans de l'aparició del punk, i el seu estil s'acostava al rock purista, l'arribada de l'èxit el 1979 els va associar amb la llavors anomenada new wave —i fins i tot amb l'AOR— i més tard amb el power pop . Ells mateixos s'etiqueten en to jocós com psychorock.
Cheap Trick va aconseguir l'èxit al Japó abans que al seu propi país, omplint l'estadi Budokan i enregistrant un disc en viu que va registrar altíssimes vendes i va portar el reconeixement als Estats Units. Entre les cançons més cèlebres del grup destaquen I Want You to Want Me, Dream Police, The Flame, el quasi himne generacional dels adolescents WASP dels suburbis de classe mitjana: Surrender, una exploració pop de els problemes típics dels joves i Ain't That A Shame.
El seu so està originalment basat en els grups britànics de la dècada dels 60, especialment The Beatles i The Who, encara que amb una ocupació més potent de les guitarres. Entre les seves principals influències reconeixen Dave Edmunds i Roy Wood. Un element important a la carrera de Cheap Trick, i mostra del caràcter meticulós del grup, ha estat la calculada selecció dels seus productors, sempre de prestigi; entre ells, Jack Douglas, Tom Werman, George Martin, Roy Thomas Baker, o Todd Rundgren.
La seva peculiar imatge va ser des del principi un altre element característic de la banda. Mentre que Zander i Petersson s'aproximaven al prototip habitual del roquer, incloent cabelleres llargues, botes o caçadores, Rick Nielsen i especialment Bun E. Carlos tenien poc a veure amb ell. Nielsen, calb i de mirada desorbitada, apareixia sempre amb gorra de visera, corbata de llacet i camisa botonada fins al coll; Carlos, gros, amb ulleres i bigoti, vestia indumentària d'oficinista. El grup va jugar amb aquest contrast als enregistraments dels seus videoclips o en portades d'àlbums com In Color (And In Black and White) o Heaven Tonight.