.jpg)
Jackson Browne (Heidelberg, 9 d'octubre de 1948), és un cantautor i músic nord-americà. Va assolir la fama durant la dècada de 1970. El 2004 va ser inclòs al Rock and Roll Hall of Fame.
Browne va néixer a Heidelberg, Alemanya, on estava destinat el seu pare, Clyde Jack Browne, soldat americà que treballava al diari de l'exèrcit Stars and Stripes. La seva mare, Beatrice Amanda (cognom de soltera: Dahl), era de Minnesota amb avantpassats noruecs. Browne té tres germans. Als tres anys, Browne i la seva família es van traslladar a casa del seu avi, Abbey San Encino al barri de Highland Park de Los Angeles. Durant la seva adolescència va començar a cantar música folk en locals propers com the Ash Grove i The Troubadour. Va acabar l'institut el 1966.
Després d'acabar l'institut, Browne va entrar en un grup acabat de crear, la Nitty Gritty Dirt Band, fent de teloners per The Lovin' Spoonful. El grup va gravar algunes cançons de Browne, com "These Days", "Holding", i "Shadow Dream Song". També va estar un temps en un grup d'una amiga seva, Gentle Soul. Al cap d'alguns mesos, va deixar la Dirt Band i es va traslladar a Greenwich Village, Nova York, on va trobar feina de periodista a Nina Music, una empresa vinculada amb Elektra Records. Informava de les actuacions de Nova York amb els seus amics Greg Copeland i Adam Saylor. Va passar els anys 1967 i 1968 a Greenwich Village, on es va fer amic de Tim Buckley i de la cantant Nico dels Velvet Underground. El 1967, Browne i Nico van començar a sortir junts i va contribuir significativament al seu àlbum de debut, Chelsea Girl, escrivint i tocant la guitarra en algunes de les cançons (inclosa "These Days"). El 1968, després de trencar amb Nico, Browne va tornar a Los Angeles, on va muntar un grup de folk amb Ned Doheny i Jack Wilce, i va conèixer Glenn Frey.
Les primeres cançons de Browne, com "Shadow Dream Song" i "These Days", van ser versionades per la Nitty Gritty Dirt Band, Tom Rush, Nico, Steve Noonan, Gregg Allman, Joan Baez, Eagles, Linda Ronstadt, the Byrds, i d'altres. Browne no va publicar les seves versions d'aquestes cançons primerenques fins al cap d'uns anys. Poc després, la revista Rolling Stone va dir que Browne era una "cara nova a tenir en compte" i va lloar les seves melodies.
El 1971, Browne va signar per Asylum Records, la discogràfica del seu mànager David Geffen, i va publicar Jackson Browne (1972), que contenia la cançó "Doctor My Eyes", que va entrar al Top 10 de les llistes de senzills americanes. "Rock Me on the Water", del mateix disc, també es va sentir força per la ràdio, mentre que "Jamaica Say You Will" i "Song for Adam" (inspirada per la mort del seu amic Adam Saylor) van ajudar a establir una bona reputació. En la gira de promoció, actuava juntament amb Linda Ronstadt i Joni Mitchell.
El següent disc, For Everyman (1973) – tot i que es considera de gran qualitat – no va tenir tant èxit com el de debut, però així i tot se'n van vendre un milió d'exemplars. La cançó "Take It Easy", escrita conjuntament amb Glenn Frey, ja havia estat un èxit important dels Eagles, mentre que la seva versió reflectia la pròpia angoixa de Browne.
Late for the Sky (1974) va consolidar la fama de Browne i el disc va arribar al número 14 de la llista d'àlbums de Billboard. L'obra de Browne va començar a demostrar una reputació de melodies memorables, profundes, amb lletres sovint molt personals, i arranjaments amb talent. La portada estava inspirada en Magritte. Les cançons més importants són la que dona nom a l'àlbum, l'elegia "For a Dancer", "Before the Deluge", i "Fountain of Sorrow". La cançó del títol es va utilitzar a la pel·lícula Taxi Driver de Martin Scorsese. Durant aquesta època, Browne va començar una relació professional problemàtica (però duradora) amb el cantautor Warren Zevon, produint els dos primers discos de Zevon per Asylum.
El següent disc va reflectir encara millor el caràcter de Browne. The Pretender es va publicar l'any 1976, després del suïcidi de la seva primera dona, Phyllis Major. El va produir Jon Landau i té cançons d'estils diversos, des del mariachi ("Linda Paloma") al country ("Your Bright Baby Blues" i "Sleep's Dark and Silent Gate"). "Here Come Those Tears Again", escrita conjuntament amb Nancy Farnsworth, la mare de Phyllis Major, després de la seva mort, va arribar al número 23 del Hot 100 quan es commemorava un any de la seva mort.
Running on Empty (1977), gravat durant una gira, va ser el major èxit comercial. Trencant les convencions habituals per als discos en directe, Browne només va utilitzar material nou, i va combinar actuacions en directe amb gravacions fetes a l'autobús, en habitacions d'hotel, o entre bastidors. Running on Empty conté algunes de les seves cançons més populars, com la del títol, "Rosie", i "The Load-Out/Stay" (el comiat de Browne al públic i el personal de l'escenari).