.jpg)
Mathis James "Jimmy" Reed (setembre 6, 1925 – agost 29, 1976)1 va ser un músic de blues nascut a Estats Units. Reed va significar un referent del Blues elèctric,2 i una gran influència en diversos músics de rock and roll com Elvis Presley, Eric Clapton, Billy Gibbons, Hank Williams, Jr., Stevie Ray Vaughan, Jerry Garcia i The Rolling Stones.
Reed va néixer a Dunleith, Mississipí, el 1925. Va aprendre a tocar l'harmònica i la guitarra gràcies al seu amic Eddie Taylor. Després de diversos anys donant concerts i tocant al carrer, es va mudar a Chicago, Illinois el 1943. Va ser reclutat per la marina nord-americana i va servir-hi durant la II Guerra Mundial. Llicenciat en 1945, va retornar breument a Mississipí, casant-se amb la seva nòvia Mary (d'aquí endavant Mama Reed). Es va traslladar a Gary (Indiana), per treballar a una planta càrnia Armour and Company. Mama Reed va ser corista sense crèdits en moltes de les seves cançons, notablement els seus èxits "Baby What You Want Me to Do", "Big Boss Man" i "Bright Lights, Big City".
Als anys 50, Reed s'havia establert com un músic popular. Es va unir als Gary Kings amb John Brim i va tocar al carrer amb Willie Joe Duncan. Reed no va aconseguir un contracte discogràfic amb Chess Records, però va signar amb Vee-Jay Records gràcies al bateria de Brim, Albert King, abans que aquest últim també aconseguiria la fama com a guitarrista i bluesman. A Vee-Jay, Reed va començar a tocar de nou amb Eddie Taylor i aviat va llançar "You Don't Have to Go", el seu primer èxit, que va ser seguit per molts més.
Reed va mantenir la seva reputació malgrat el seu alcoholisme; la seva dona de vegades li havia d'ajudar a recordar les lletres de les seves cançons mentre les gravava. El 1957, Reed va començar a patir epilèpsia, encara que la malaltia no li va ser correctament diagnosticada un llarg període de temps, ja que Reed i els doctors van assumir que es tractava de delírium trèmens.
Tot i els seus nombrosos èxits, els problemes personals de Reed li van impedir assolir el mateix nivell de fama que altres artistes populars de blues de la seva època, encara que va tenir més èxits que molts altres. Quan Vee-Jay va tancar, el seu mànager va signar un contracte amb el nou segell BluesWay Records, però Reed va ser incapaç de produir un altre èxit.
El 1968, va girar per Europa amb l'American Folk Blues Festival.
Reed va morir d'insuficiència respiratòria el 1976, a Oakland, Califòrnia, a escassos vuit dies del seu 51è aniversari. Es troba enterrat al cementiri Lincoln, a Worth, Illinois.
El 1991, Reed va ser inclòs, de forma pòstuma, al Saló de la Fama del Rock and Roll.