Kitaro

Kitarō (喜多郎 Kitarō) és el sobrenom del músic i compositor japonès Masanori Takashi (高橋正則 Takahashi Masanori) (Toyohashi, Prefectura d'Aichi, Japó, 4 de febrer de 1953). Kitarō ha publicat diversos discos adscrits als postulats de la música ambient o New Age, que ha mesclat amb diverses influències musicals orientals, com la música hindú o la música japonesa tradicional. Ha compost diverses bandes sonores, com la del documental Silk Road (dedicat a la ruta de la Seda) o la de la pel·lícula Heaven & Earth, d'Oliver Stone, per la qual va aconseguir un Golden Globe Award l'any 1993.

Nascut el 1953 al si d'una família de camperols, Kitaro formà la seva primera banda —anomenada Albatross— als 17 anys, quan encara era estudiant. El seu principal instrument era la guitarra elèctrica (que aprengué a tocar de manera autodidàctica), però aviat incorporà els teclats al seu repertori. Posteriorment entrà en un altre grup, The Far East Family Band, de rock simfònic. Per tal de suplir les freqüents baixes que s'hi produïen, Kitaro aprengué a tocar altres instruments, com ara el baix, la bateria o fins i tot l'harmònica.

El 1972, durant una estada europea de la Far East Family Band, Kitaro va conèixer el músic alemany Klaus Schulze en uns estudis musicals; amb ell, Kitaro descobrí els secrets del món dels sintetitzadors i aprengué a treure'n el màxim profit. Schulze col·laboraria posteriorment amb el grup com aproductor del seu disc Nipponjin, editat el 1975.

Durant un temps, doncs, Kitaro utilitzà la banda com a vehicle de les seves idees musicals, però el 1977 decidí d'iniciar la seva carrera en solitari; en aquest període, realitzà pelegrinatges a l'Índia i al Nepal, atret pel budisme zen i el sintoisme. De retorn al Japó, s'instal·là en un poble de pescadors, on fixà la seva residència.