.jpg)
Little Anthony & The Imperials és un grup de música vocal d'estil rhythm and blues/soul/doo-wop fundat a Brooklyn, Nova York als anys 50. El cantant Jerome Anthony Gourdine, conegut com "Little Anthony" es va fer cèlebre pel seu falset, inspirat en Jimmy Scott. Des del 4 d'abril del 2009 formen part del Saló de la Fama del Rock and Roll.
El grup es va formar el 1957 sobre la base d'una formació anterior de doo-wop anomenada The Chesters i composta per Clarence Collins, Tracy Lord, Nathaniel Rodgers i Ronald Ross. El cantant Anthony Gourdine, es va unir al grup com a líder i Ernest Wright va substituir Ross.
Encara que van començar realitzant alguns enregistraments per al segell discogràfic Apollo, el 1958 van fitxar per End Records, companyia especialitzada en R&B i doo-wop on van adoptar el nom The Imperials i van publicar el seu primer senzill, Tears on My Pillow, que va resultar un veritable èxit, aconseguint el número 6 de la llista Billboard Hot 1001 i arribant a vendre més d'un milió de còpies, sent certificat disc d'or. El discjòquei de ràdio Alan Freed va començar a usar el nom de "Little Anthony and The Imperials" per promocionar la cançó.
Després de Tears on My Pillow, la banda va publicar el senzill "Shimmy, Shimmy, Ko Ko Bop", amb menor repercussió però igualment reeixida, arribant al lloc 24 de Billboard Hot 100.1. No obstant això, a partir de 1961 el nivell d'èxit va baixar i el vocalista líder de la banda Anthony Gourdine va marxar per emprendre la seva carrera en solitari. El grup va continuar amb escàs èxit fins que en 1963 Gourdine va tornar a la formació, que va quedar finalment integrada per Clarence "Wa-hoo" Collins, Ernest Wright, Sammy Strain, Kenny Seymour i Anthony Gourdine, sent considerada aquesta com l'alineació més clàssica de la banda. Amb l'ajuda del productor i compositor Teddy Randazzo i sota un nou segell discogràfic, DCP Proctions van començar una nova etapa d'èxit amb senzills com I'm on the Outside (Looking In) (1964), Goin' Out of My Head " (1964), "Hurt So Bad" (1965), "I Miss You So" (1965), "Take Me Back" (1965), "Hurt" (1966), "Better Use Your Head" (1966) i "Out of Sight, Out of Mind" (1969).2 Van ser a més freqüents les seves aparicions en programes de televisió, com El Show d'Ed Sullivan, Shindig!, Hullabaloo, Soul Train, American Bandstand, The Midnight Special i The Tonight Show . En 1967 van gravar el tema "You Only Live Twice" per a la banda sonora de la pel·lícula Només es viu dues vegades, pertanyent a la saga James Bond, però, finalment la versió inclosa al film va ser la de Nancy Sinatra, segons Sammy Strain , a causa de la influència del seu pare.3
Durant els anys 70, la banda va patir diversos canvis en la seva composició. Al final de la dècada ja no quedava un sol membre de la formació original. Clarence "Wa-hoo" Collins, que havia entrat a formar part del grup el 1961, va deixar la banda el 1988.
El 1992, la banda va tornar amb un concert al Madison Square Garden, amb la formació més clàssica i de més èxit de la seva història; Collins, Wright, Strain i Gourdine. Aquell mateix any es van establir a Las Vegas, amb un espectacle permanent al Caesars Palace i van participar com a estrelles convidades a l'especial 40è aniversari d'American Bandstand, el programa de televisió presentat per Dick Clark.
Gourdine, Collins, Wright i Strain van continuar actuant junts com a "Little Anthony and the Imperials" fins a la retirada de Strain el 2004. El 2012 es va retirar Collins. El 2015 Gourdine i Wright encara mantenien actiu el grup juntament amb nous membres.