.jpg)
Martha and the Vandellas (coneguts des de 1967 a 1972 com Martha Reeves and the Vandellas) va ser un grup vocal femení, un dels més reeixits de la companyia discogràfica Motown durant el període comprès entre 1963 i 1967.
En contrast amb altres grups femenins de Motown, com The Supremes o The Marvelettes, Martha and the Vandellas van ser conegudes per un so R&B més dur caracteritzat en cançons com "(Love is like a) Heat wave", "Nowhere to run", " Jimmy Mack" o "Dancing in the street". Durant els seus nou anys funcionant com a grup del 1963 al 1972, Martha and the Vandellas van crear més de vint-i-sis èxits i van gravar en diferents estils com doo-wop, R&B, pop, blues, rock i soul. Deu cançons van aconseguir el Top Ten dels Billboard R&B singles chart, entre ells dos R&B número u. Dotze cançons van aconseguir col·locar-se dins del Top 40 del Billboard Hot 100, amb sis cançons dins de les deu millors, entre elles Dancing in the Street, Heat Wave, Nowhere to run i Jimmy Mack.
El 1957, Rosalind Ashford i Annette Beard, dues amigues adolescents de Detroit, van acudir a una audició per a Edward Larkins, un caçatalents local que volia formar un grup de noies. Ambdues van ser seleccionades, i després de diversos canvis de formació, finalment el grup va ser conformat com a quartet, completant la formació Gloria Williams i Martha Reeves. Sota el nom de Del-Phi's, van començar a actuar en clubs locals, esdeveniments privats i funcions escolars. El 1960 van signar el seu primer contracte discogràfic amb Checker Records, llançant "I'll Let You Know" amb escàs èxit. Poc després provarien sort sota el segell Checkmate Records, subsidiari de Chess Records, gravant "There He Is (At My Door)" amb Williams a la veu principal, que tampoc va aconseguir l'èxit desitjat.
Martha Reeves, que actuava com a solista sota el nom de Martha LaVaille va començar a treballar per a la Motown, com la seva secretària, i eventualment responsable de manejar les audicions de la companyia, després que el productor Mickey Stevenson la sentís cantar en un club. El 1961, el grup, ara conegut com The Vels, va començar a gravar cors per a Motown, gràcies als contactes de Reeves. En 1962, van participar com a coristes en l'enregistrament del primer senzill reeixit de Marvin Gaye, "Stubborn Kind of Fellow" i poc després van gravar una "demo" de la cançó "I'll Have to Let Him Go" amb Martha Reeves a la veu principal, un tema que inicialment estava destinat a ser cantat per Mary Wells. Berry Gordy, president de la Motown, va quedar tan impressionat per l'enregistrament del grup i la veu principal de Martha, que els va oferir un contracte discogràfic. Gloria Williams va optar per deixar el grup, en no sentir-se preparada per iniciar una carrera musical professional i el trio va ser renomeado com The Vandellas.
Després de signar el contracte discogràfic amb Motown el 1962, el grup no va trigar a assolir l'èxit. El seu segon senzill amb la companyia, "Come and Get These Memories", la primera composició del famós equip de composició, Holland-Dozier-Holland, es va convertir en el primer Top 40 de The Vandellas, aconseguint el número vint-i-nou a la llista Billboard Hot 100 i el número sis a la llista de R&B. El seu segon èxit, "Heat Wave", va arribar al número quatre a la llista Billboard Hot 100 i al número u a la llista de senzills de R&B, romanent durant cinc setmanes. El senzill va ser a més a més disc d'or, en vendre més d'un milió de còpies, i va donar al grup la seva primera nominació als Premis Grammy. L'èxit va continuar amb "Quicksand", una altra composició d'Holland-Dozier-Holland, que va aconseguir el lloc número vuit a finals de la tardor de 1963. Per aquella època, Annette Beard, que estava embarassada del seu primer fill i estava a punt de casar-se , va decidir deixar enrere la seva carrera com a cantant. Betty Kelley, abans a The Velvelettes, va ser contractada poc després per substituir-la.
El 1964 van publicar "Dancing in the Street", número 2 a la llista Billboard Hot 100 i el seu primer èxit internacional, treball pel qual van rebre un nou disc d'or per vendes superiors al milió de còpies. Entre 1964 i 1967, senzills com "Wild One", "Nowhere to Run", "Love (Makes Me Do Foolish Things)", "You've Been in Love Too Long", "My Baby Loves Me", "I' m Ready for Love" i " Jimmy Mack " van mantenir The Vandellas com un dels millors artistes de la Motown. Van aparèixer als més populars programes de la televisió nord-americana, com The Ed Sullivan Show, The Mike Douglas Show, American Bandstand i Shindig!.
El 1967, William "Mickey" Stevenson, mentor de Martha Reeves, va deixar Motown, i poc després, al començament de 1968, ho farien també l'equip de composició Holland-Dozier-Holland, principals col·laboradors del grup. Tot i així, The Vandellas van continuar trobant l'èxit amb els senzills produïts per Richard Morris, com "Love Bug Leave My Heart Alone" i "Honey Xile".