.jpg)
Tracy Chapman (Cleveland, Ohio, 30 de març de 1964) és una cantautora estatunidenca guanyadora de quatre premis Grammy i coneguda per l'èxit de cançons com Fast Car, Talkin' Bout a Revolution, Baby Can I Hold You i Give Me One Reason.
Tracy Chapman va ser criada per la seva mare a Cleveland en un ambient baptista. Malgrat no tenir gaires diners, la seva mare va reconèixer l'amor de Tracy per la música i li va comprar un ukulele quan aquesta tenia tres anys. Tracy va comenaçar a compondre i tocar cançons a la guitarra a l'edat de vuit anys.
Tracy va ser ràpidament acceptada en el programa "A Better Chance", que li va permetre assistir a la Wooster School de Connecticut; posteriorment va anar a la Tufts University, on es va graduar en Antropologia i Estudis africans. El maig de 2004, aquesta li va concedir el doctorat honoris causa de les Belles Arts per les seves contribucions com a música conscienciada i compromesa tant socialment com artísticament.
A mitjans de la dècada del 1990 Tracy va mantenir una relació amb l'escriptora Alice Walker.
Tracy sovint actua i assisteix a esdeveniments benèfics, com "Make Poverty History", "amfAR" i "AIDS/LifeCycle". Actualment viu a San Francisco, i manté una forta separació entre la seva vida personal i la professional. "Tinc una vida pública, que és la meva vida laboral, i tinc la meva vida personal", assegura. "D'alguna manera, la decisió de mantenir separades les dues coses té a veure amb la feina que faig."
El juliol de 2010 es va fer pública la seva relació amb l'actriu Guinevere Turner (Go Fish, Chasing Amy, American Psycho, The L Word) i que planejaven anar a viure juntes.
Durant la universitat, Tracy va començar a actuar al carrer a Harvard Square i a tocar la guitarra al Club Passim i en altres cafeteries de Cambridge (Massachusetts). Brian Koppelman, també estudiant de la Tufts University, va sentir-la tocar i va presentar-la al seu pare, Charles Koppelman, que va fitxar-la el 1986 per a la seva discogràfica SBK Publishing. L'any següent, i ja graduada, aquest va ajudar-la a signar un contracte amb Elektra Records.
A Elektra va llançar el disc Tracy Chapman (1988). L'àlbum va ser aclamat per la crítica, i va començar a fer gires i a tenir fans. Poc després va actuar al concert homenatge pel 70è aniversari de Nelson Mandela, el juny del mateix any, que va ser retransmès per televisió. La cançó Fast Car va començar a ascendir en les llistes d'èxits dels Estats Units, per arribar, fins i tot, al número 6 de temes pop en el Billboard Hot 100. Talkin' bout a Revolution, la següent cançó, va arribar al número 75, i Baby Can I Hold You al número 48. L'àlbum va tenir bones vendes, va ser multiplatí i va guanyar tres premis Grammy, incloent un títol honorífic al millor nou artista. El mateix any Tracy va actuar en la gira mundial d'Amnistia Internacional Human Rights Now! Segons el web de VH1, "el seu àlbum va ajudar a conduir en l'era de la correcció política: juntament amb 10.000 Maniacs i REM, la política liberal de Chapman va resultar enormement influent en els campus universitaris estatunidencs a finals dels anys 80."