.jpg)
Wilson Pickett (18 de març de 1941 – 19 de gener de 2006) va ser un cantant de rhythm and blues i soul, una de les figures més destacades del soul del sud.
Nascut a Prattville (Alabama), es va iniciar a la música cantant en un cor local de música Gospel. Va ser el menor d'11 germans i va patir maltractament per part de la seva mare fins que el 1955 es trasllada a Detroit (Míchigan) per viure amb el seu pare.
A Detroit va formar part del grup de Gospel The Violinaires amb qui gira per les esglésies de tot el país. El 1961, es va unir al grup de rhythm and blues The Falcons que estaven buscant un nou cantant i on va coincidir amb Eddie Floyd, una altra futura estrella de la música soul.
El 1962, Pickett coneix un primer èxit amb The Falcons, “I Found a Love”, però, poc després del seu enregistrament, va decidir abandonar el grup i embarcar-se en la seva carrera en solitari. Va gravar un demo d'una cançó que havia escrit anomenada "If You Need Me" i la va enviar a Jerry Wexler, un productor d'Atlantic Records. Wexler li va donar al cantant Solomon Burke, la gravació del qual va ser un dels seus majors èxits (número 2 a les llistes de R&B i número 37 a les llistes Pop), convertint-se en un clàssic de la música Soul, i deixant Pickett destrossat quan va descobrir que Atlantic havia regalat la seva cançó. No obstant això el senzill “It's Too Late”, compost i interpretat pel mateix Pickett es va convertir és el seu primer gran èxit en solitari entrant a les llistes el 27 de juliol de 1963 i posicionant-se al número 7 de les llistes de R&B, per això que el 1964 va signar un contracte amb Atlantic Records i va començar a treballar amb el guitarrista Steve Cropper amb qui crearia alguns grans èxits de la música Soul. Enregistren el 1965, l'estudi Stax Rècords de Memphis ”In The Midnight Hour” que es convertirà en el seu primer número ui que vendrà més d'un milió de còpies.
Per a les següents sessions d'enregistrament, Wilson Pickett es trasllada als estudis Fame, muntats en un antic magatzem de tabac a prop de Muscle Shoals a Alabama on grava alguns dels seus majors èxits com “Land of 1.000 Dances” (número 1 de les llistes de R&B) i les versions de “Mustang Sally”, “Everybody Needs Somebody to Love” o “Funky Broadway” aconseguint vendes milionàries de tots ells.
Pickett també ha escrit cançons gravades per artistes com Led Zeppelin, Van Halen, Rolling Stones, Aerosmith, Grateful Dead, Gènesi, Creedence Clearwater Revival, Hootie & The Blowfish, Echo & the Bunnymen, Roxy Music, Bruce Springsteen, Los Lobos, The Jam o Ani DiFranco.
A principis de la dècada dels 80 va tenir problemes amb l'alcohol. Això li va valer alguns problemes amb la llei i acabar diverses vegades davant dels tribunals per conduir ebri, portar armes i ficar-se en baralles. Finalment va acabar ingressant a la presó després d'amenaçar algú amb una arma.
Alcoholitzat i arruïnat, el gener de 1992 va ser desnonat de casa seva a Englewood (Nova Jersey) per no pagar el lloguer i l'abril d'aquell mateix any, conduint borratxo, fereix greument un ancià de 86 anys pel que va ser condemnat a un any de presó i cinc de llibertat condicional. També serà declarat culpable de possessió de drogues.
Tot i els seus problemes personals Wilson Pickett va rebre nombrosos homenatges i guardons per la seva tasca musical, el 1991 va ser inclòs al Saló de la Fama del Rock and Roll i el 1993 rep el premi Pionner de la Rhythm and Blues Foundation.
El 2003 va coprotagonitzar el documental de D.A. Pennebaker “Only the Strong Survive” presentat al Festival de Cannes i al de Sundance.
Pickett va morir d'un infart al cor el 19 de gener del 2006, als 64 anys, a Reston, Virgínia.