.jpg)
María Trinidad Pérez de Miravete Mille (Caravaca de la Creu; 12 de juliol de 19472-Múrcia, 6 d'abril de 2009), més coneguda com a Mari Trini, va ser una cantautora espanyola que va gaudir d'enorme popularitat i èxit comercial tant a Espanya com a països de parla hispana durant les dècades dels anys 70 i 80. Va vendre més de deu milions de discos, per la qual cosa va ser guardonada amb un Disc multidiamant el 2005, i el mateix any va ser homenatjada per la SGAE en reconeixement a la seva llarga carrera. De marcada personalitat i defensora del feminisme a les seves lletres, Mari Trini és una de les figures essencials de la música espanyola als anys de la Transició. Cosmopolita per formació i gustos musicals, va ser descoberta a l'adolescència pel cineasta Nicholas Ray, que la va empènyer a adobar-se musicalment a Londres, i després va residir durant cinc anys a França. Va ser autora i intèrpret de balades avui ja fonamentals del cançoner en espanyol, i se la recorda també per les seves interpretacions en francès, particularment del clàssic Ne me quitte pas, de Jacques Brel.
Era filla de Gonzalo Pérez-Miravete Pasqual de Riquelme i de María Mille Campos (1926-2016). Segons gairebé totes les seves biografies, va néixer a la pedania de Singla, del terme de Caravaca de la Creu, Regió de Múrcia, Espanya, el 12 de juliol de 1947. A molt primerenca edat es va traslladar a Madrid amb la seva família, en què no existia tradició artística.
Alumna d'un col·legi religiós, la seva infància es va veure marcada per una malaltia que la va obligar a romandre al llit des dels set anys fins als catorze. Durant la seva convalescència va començar a interessar-se per la música: va aprofitar per aprendre a tocar la guitarra i va començar a compondre les primeres cançons. Aquesta vocació, i desavinences amb la seva mare, el van empènyer a marxar de casa amb ganes de llibertat i buscant més amplis horitzons.
Comptava quinze anys quan va conèixer a Madrid Nicholas Ray, director de pel·lícules mítiques de Hollywood com a Rebel sense causa i que el 1961-63 va residir a Espanya rodant les superproduccions Rey de reyes i 55 dies a Pequín. Ray es va convertir en el seu representant i la va convèncer per viatjar a Londres, amb l'objectiu de preparar-se per rodar una pel·lícula, encara que aquesta no es va arribar a fer. Allí Mari Trini va romandre un any, estudiant amb Peter Ustinov i participant en alguns programes de ràdio gràcies als quals va conèixer personalment grans estrelles del cinema i la música, com Roman Polanski, Paul McCartney, James Mason i Marlene Dietrich.
Més tard, i amb l'aprovació de Nicholas Ray, Mari Trini es va traslladar a París, on va gravar les primeres cançons en francès. Van ser dotze, que es van publicar en tres EP (àlbums de curta durada). Després de romandre cinc anys a França, Mari Trini va tornar a Espanya per continuar la seva carrera musical.