.jpg)
Haydée Mercedes Insulsa (San Miguel de Tucumán, Tucumán, 9 de juliol de 1935-Buenos Aires, 4 d'octubre de 2009)2 va ser una cantant de música folklòrica argentina, considerada la major exponent del folklore argentí. Se la va conèixer com la veu d'Amèrica Llatina.
Fundadora del Moviment del Nou Cançoner i una de les exponents de la Nova Cançó Llatinoamericana. Va incursionar en altres gèneres com el tango, el rock i el pop. Es definia a si mateixa com a «cantora» abans que «cantant», sent una distinció fonamental de la nova cançó llatinoamericana de la que ella va ser una de les iniciadores: «Cantant és el que pot i cantor el que deu» (Facundo Cabral) .
Aquest ideal va ser expressat per Mercedes Insulsa en els títols d'àlbums com Cançons amb fonament i Jo no cant per cantar. Entre les interpretacions amb què s'ha destacat al cançoner llatinoamericà hi ha «Al Jardí de la República», «Cançó amb tots», «Alfonsina i el mar», «Com la cigala», «Zamba per no morir», «Només li demano a Déu», «La maça», «Tot canvia», «Dorm negret» i «Carrer estreta».
Entre els seus discos es van destacar Cançons amb fonament (1965), Jo no canto per cantar (1966), Dones argentines (1969), Homenatge a Violeta Parra (1971), Cantata sud-americana (1972), Mercedes Insulsa interpreta Atahualpa Yupanqui (1977) , Mercedes Insulsa a Argentina (1982), Alta fidelitat (1997), la seva interpretació de la Missa criolla (2000) i Cantora (2009), el seu últim treball, llançat poc abans de la seva mort, que és un àlbum doble on interpreta 34 cançons a duo amb destacats cantants iberoamericans i tanca amb l'himne nacional argentí.