.jpg)
Luis Manuel Ferri Llopis (Ayelo de Malferit; 3 d'agost de 1944-Villarrubio; 16 d'abril de 1973), conegut artísticament com a Nino Bravo, va ser un cantant i compositor espanyol.
Va néixer a Ayelo de Malferit i els seus pares van ser Luis Manuel Ferri Espulgues i Consuelo Llopis Molines. Es va traslladar al costat de la seua família a València als dos anys d'edat i als 16 anys va començar a treballar a la joieria valenciana Casa Amat, en què va arribar a ser lapidari. També va treballar de cellerer al restaurant regentat per Jesús Císcar a l'Aeroport de València.
Durant aquests anys va compaginar el treball amb la seva afició al cant, fundant a finals de 1962 el conjunt Los Hispánicos, amb els seus amics Félix Sánchez i Salvador Aranda Navarro "Boro". El trio musical es converteix en quartet amb l'entrada d'Eliseo Ferrando Fenollar a la bateria fent-se molt popular al barri de Sagunt, on van actuar en nombroses presentacions falleres, balls i revetles de l'època, arribant a quedar finalistes al concurs radiofònic nacional Festa a Espanya. No obstant això, els seus companys de grup van decidir que el món de la música no era el seu fort i van dissoldre el conjunt l'octubre del 1963.
Luis Manuel va perdre la feina, però atesa la seva amistat amb Vicente López, baixista dels Superson, i aprofitant que aquests buscaven substitut per baixa del seu cantant Carlos Lardíes en un accident de trànsit, es va incorporar al conjunt per eventualment passar a ser membre permanent. Més endavant van abandonar el conjunt Josep Bosch, guitarra solista i Saturnino (Nino) Naredo, guitarra rítmica, fundadors del conjunt, sent reemplaçat pels germans José i Vicente Juesas, a la guitarra i teclat.
Van ubicar el lloc d'assaig a la localitat valenciana de Catarroja al corral de la casa d'un dels seus components, el trompeta Juan Enrique Morellá. Aquest conjunt va ser el que el va acompanyar a totes les seves actuacions fins al final de la seva carrera artística. Tot i això, van haver de fer un parèntesi en les seves actuacions pel servei militar de Luis Manuel el 1966, que va complir a Cartagena a la Marina. Quan va tornar, es va fer servir en una oficina, i va realitzar la seva presentació com a cantant solista al Festival de la Cançó de la Vall d'Uixó el 1968.
Va realitzar les seves primeres gales i un recital al Teatre Principal de València que li van generar pèrdues, juntament amb el seu primer mànager, Miguel Siurán, que el va batejar amb el nom artístic de Nino Bravo. Després de ser rebutjat per la discogràfica RCA a finals de 1968, el 1969 és contractat per quatre anys per Fonogram (sota el segell Polydor) de la mà del seu productor artístic Alfredo Garrido García. El seu primer senzill es va gravar amb cançons de Manuel Alejandro: Com tots i És el vent. Va acudir al festival de la cançó de Barcelona amb el tema No he de pensar en tu, on va ser eliminat.
Va arribar a l'estiu del 1969, quan Augusto Algueró li va donar T'estimo, t'estimo, cançó creada per a la pel·lícula argentina Kuma Ching interpretada amb lletra diferent per Lola Flores i que per diferents causes, fins i tot tenint-la gravada l'actriu Carmen Sevilla i el cantant Raphael , no havia triomfat al mercat discogràfic. Nino va aconseguir amb ella un èxit aclaparador. A Te quiero, te quiero, li va seguir Voy buscando (1969).