.jpg)
Rickie Lee Jones (nascuda el 8 de novembre de 1954, Chicago, Illinois, EUA) és una artista musical, vocalista, compositora i productora. Al llarg de la seva carrera, Jones ha experimentat amb una àmplia varietat de gèneres que inclouen el rock, el rhythm and blues, el pop i el jazz, donant lloc a un estil personal de difícil classificació. Si bé els seus primers treballs van gaudir d'un èxit comercial notable, el seu inconformisme musical la va convertir en una artista de culte fora del seu país d'origen.
Rickie Lee Jones va néixer a Chicago al si d'una família humil, amb ascendència europea. La família es va traslladar primer a Califòrnia i posteriorment a Arizona, on van viure fins al 1969. El matrimoni es va divorciar el 1969 i Rickie va romandre al costat del seu pare, Richard, mentre la mare es va traslladar a Olympia, a l'estat de Washington. Poc temps després, Rickie també es va mudar a Washington per continuar els estudis a l'institut, però els va abandonar als 16 anys. Posteriorment es va escapolir a Venice, a Califòrnia, on va compaginar la universitat -encara que no va arribar a graduar-se- amb diversos treballs.
Jones va començar a actuar en locals de Los Angeles el 1977, desenvolupant un estil propi inspirat en l'obra d'artistes com Randy Newman o Laura Nyro. Lowell George, músic i productor, va atreure l'interès de Lenny Waronker, de Warner Brothers, cap a la seva música, i finalment Jones va signar un contracte amb la discogràfica el 1978. En aquesta època, Jones es relacionava amb Tom Waits i Chuck E. Weiss, en qui es va inspirar per compondre el seu primer senzill i més èxit fins ara, el tema Chuck E.'s in love. Jones també apareix a la portada de Foreign Affairs (1977) ia la contraportada de Blue Valentine (1978), dos discos de Tom Waits.