.jpg)
Nebot de Ray Ventura, va començar sent guitarrista de jazz i va actuar al costat de Dizzy Gillespie i Tony Bennett.
Va debutar com a cantant el 1958 al casino d'Alger. Es va definir com a cantant crooner, a la manera de Bennett i Frank Sinatra, arribant a actuar al famós programa de televisió The Ed Sullivan Show. Solia cantar en francès encara que també té cançons versionades en anglès i espanyol.
Després d'un mediatitzat idil·li amb Brigitte Bardot, es va casar el 1963 amb l'esquiadora francesa Francine Bréaud, amb qui va tenir dos fills. Als seus anys joves també se li va atribuir un romanç amb Dionne Warwick.
En 1962 va compondre la cançó "La Belle Vie" per al film de Roger Vadim Les Sept Péchés capitaux. Va ser un dels seus majors èxits i va aconseguir gran popularitat a Estats Units en una versió en anglès cantada per Tony Bennett. Anys després, Distel va experimentar el cas contrari: va versionar una cançó aliena famosa en aquell país, "Raindrops Keep Fallin' on My Head", i va arribar al top 10 al Regne Unit, on l'enregistrament original gairebé no havia entrat en llistes.
Va aconseguir fer-se famós al Regne Unit i va arribar a presentar una gala de Miss Món a Londres. El 1980 va actuar al Palau de Buckingham en una festa pel 80è aniversari de la reina mare Isabel del Regne Unit, mare d'Isabel II. En aquests anys va versionar en francès diversos èxits del pop, com "I Just Called to Say I Love You" de Stevie Wonder.
El 1985 va patir un accident al costat de Chantal Nobel, l'heroïna de la telesèrie Châteauvallon. Chantal Nobel greument ferida va quedar discapacitada; Distel, ferit lleument, va ser condemnat a un any de presó per ferides causades involuntàriament.
El 2001, a Londres, va obtenir el paper principal de la versió francesa de la comèdia musical Chicago.
Summament popular al seu país, va ser honrat el 1997 amb el títol de Cavaller de la Legion d'Honneur.