.jpg)
Silvio Rodríguez Domínguez (Sant Antoni de los Baños; 29 de novembre de 1946) és un cantautor, guitarrista i poeta cubà, exponent característic de la música del seu país sorgida amb la Revolució cubana, coneguda com la Nova Trova, que comparteix amb altres reconeguts cantautors com Pablo Milanés, Noel Nicola i Vicente Feliú.
La seva infància la va viure a l'època de la transició del govern de Fulgencio Batista i l'inici de la Revolució cubana. Va col·laborar per a aquesta última des dels seus inicis, com a educador, dibuixant, escriptor, compositor, militar i polític. La seva carrera musical la va iniciar exercint com a conductor de televisió, per després integrar-se al Grup d'Experimentació Sonora, entitat dirigida per Leo Brouwer, i finalment consolidant-se com a solista.
Amb més de quatre dècades de carrera musical, ha escrit almenys cinc-centes seixanta cançons i publicat una vintena d'àlbums, sent un dels cantautors de més transcendència internacional de parla hispana. Acabant el segle XX, va ser elegit al seu país amb Ernesto Lecuona com el millor compositor cubà del segle, mentre que a nivell internacional va ser guardonat, juntament amb Joan Manuel Serrat, com el millor cantautor hispanoamericà de la segona meitat de segle i el 1997 com a Artista Unesco per la Pau. Al segle XXI, per la seva banda, va rebre el premi ALBA de 2010, a més de rebre el grau de doctor Honoris Causa a la Universitat Nacional Major de Sant Marcos del Perú, la Universitat Veracruzana de Mèxic i la Universitat Nacional de Còrdova de Argentina.
D'acord amb diverses classificacions musicals, entre els discos més rellevants del cantautor es poden esmentar alguns dels primers, com Dies i flors (1975), Al final d'aquest viatge (1978), Dones (1978), Cua de núvol (1980) i Unicorn (1982).