.jpg)
Vicenç Montoliu i Massana (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997), més conegut com a Tete Montoliu, fou un pianista de jazz català. Cec de naixement, va aprendre Musicografia Braille quan tenia set anys. El seu estil anava de Hard bop passant per jazz Afro-cubà, i Post-bop. Va gravar amb Lionel Hampton el 1956 i va tocar amb el saxofonista Roland Kirk el 1963. També va treballar amb músics de jazz Americans de primera fila que estaven de gira o s'havien traslladat a Europa, incloent-hi Kenny Dorham, Dexter Gordon, Ben Webster, Lucky Thompson i Anthony Braxton. Tete Montoliu va gravar dos àlbums als Estats Units, i va gravar amb els segells Enja, SteepleChase Records, i Soul Note a Europa.
Cec de naixement, va néixer a l'Eixample de Barcelona, fill únic de Vicenç Montoliu Melià[3] (músic titular de l'orquestra del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona) i Àngela Massana Coma,[4] una enamorada del jazz, qui va encoratjar el seu fill a estudiar piano i va afavorir la immersió al jazz a casa aprofitant la seva gran col·lecció fonogràfica. Des dels 4 anys d'edat, el seu pare el portava a escoltar la banda municipal els diumenges, on el pare hi tocava interpretant música simfònica al Palau de Belles Arts, i on va poder sentir artistes com Emili Vendrell. Durant la setmana escoltava els discos de la mare de Duke Ellington, Earl Hines, Art Tatum i Fats Waller. Als 5 anys va a l'escola d'invidents a Barcelona, on va aprendre a llegir Braille. Tete imitava a l'harmonium música que sentia a la ràdio, on debutaria als 8 anys en un programa infantil. Tete als anys 40 ja comprava, amb l'ajuda de la seva mare, discs de jazz de Charlie Parker. Aquesta audició activa el va portar a tocar al piano la música que escoltava, i gràcies a aquesta pràctica podia tocar discs de Fats Waller als 11 anys. Els seus mestres van ser de 1939 a 1944 Enric Mas en una escola privada per a nens cecs, i a partir dels 11 anys va començar a rebre classes particulars de la pianista Petri Palou, amb la que va aprendre molt sobre tècnica i digitació, aspectes negligits degut a la seva pràctica autodidacta.
Del 1946 al 1953 estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona—sense abandonar les classes particulars de Petri Palou—i, malgrat ue el jazz li interessava molt més que la música clàssica, va acabar la carrera de piano clàssic. Al conservatori també va conèixer els seus primers companys de jam sessions, com Josep Guardiola, que tocava el saxo (també seria un cantant popular als anys 60), i Ricard Roda.
En aquestes primeres jam-sessions al Hot Club de Barcelona, Tete va conèixer al llegendari saxofonista Don Byas, que va viure a la ciutat entre el 1947 i el 1948 i que tocava amb l'orquestra de jazz “sucré” de Bernard Hilda, en solitari, i amb l'orquestra de Lluís Rovira. Don Byas va introduir al Bebop.