.jpg)
>
Objetivo Birmània va ser un grup musical espanyol. Va viure dues etapes diferenciades. Del 1982 al 1986 van ser una banda amb quatre instrumentistes masculins, i tres veus femenines, una solista i dues coristes conegudes com les Birmettes. El 1987, es va produir un cisma al grup que va provocar una lluita entre les dues meitats pel nom que es va resoldre als tribunals. Els membres que van aconseguir els drets del nom van decidir seguir endavant amb el grup, mentre els altres es van dedicar a altres projectes o van abandonar la música. Després d'una convocatòria de castins, el grup es va reformar i reconvertir en un trio vocal femení. Aquesta nova versió de la formació, completament diferent en estructura i estil, va debutar el 1989. Objetivo Birmània se separaria definitivament el desembre del 1991.
Objectiu Birmània es va formar el 1982, en plena moguda madrilenya, proposant una música divertida i ballable similar al funk de Kid Creole & the Coconuts. El nom del grup el van prendre una pel·lícula dels anys quaranta protagonitzada per Errol Flynn. La formació era totalment nova dins del panorama pop espanyol. Al principi es tractava d'un quintet compost per quatre instrumentistes masculins (Francisco R. Musulén al teclat, Luis Elices a la guitarra, Javier Escauriaza a la bateria i Carlos de France al baix), que sempre van quedar en segon pla, i una cantant , Mari Paz.
Aquest mateix 1982 van fer el seu debut amb la petita companyia discogràfica Rara Avis, amb la qual van gravar un senzill que contenia dos temes: Shiwips i Exposició. Poc després de l'enregistrament d'aquest senzill, i com a suport a la veu de Mari Paz, van decidir incorporar-hi una altra veu femenina, encara que finalment es van unir al grup dues coristes anomenades Mónica Gabriel i Galán i Ana Fernández, que també feien visuals coreografies. El periodista Tomás Cuesta va batejar aquestes dues noies com les Birmettes, en comparació amb les Ikettes que acompanyaven Ike Turner i Tina Turner. Ja amb les Birmettes i Mari Paz, el disc va ser presentat a la Sala Rock-Ona el 13 de març de 1983.