.jpg)
William Anthony Colón (Nova York; 28 d'abril de 1950), més conegut com a Willie Colón, és un cantant, compositor i músic nord-americà d'origen porto-riqueny1 Considerat per alguns com l'arquitecte de la salsa urbana, des dels seus començaments es va associar al músic intrèpid que es va obrir un espai entre els grans noms de la música caribenya al complex món de Nova York dels anys 1960, dominat per grans orquestres com la de Tito Puente, Eddie Palmieri, Charlie Palmieri, Ray Barreto, Machito, Tito Rodríguez i unes altres que interpretaven el jazz afro-cubà.
Als 11 anys va mostrar predisposició pels instruments de vent, iniciant-se al clarinet; posteriorment va passar a la trompeta, i finalment el trombó, que va ser el que el va consagrar. S'ha dit que va canviar la trompeta pel trombó en sentir Mon Rivera en la seva interpretació de la bomba i la plena, sent la seva referència Barry Rogers.
Des de molt aviat va aprendre a discernir entre les imatges i adjectivacions discriminatòries i despectives que s'abocaven sobre la comunitat llatina i la crua realitat dels immigrants a la “Gran poma”.2 D'aquesta manera va convertir el seu treball artístic en un testimoni social vestit de sonoritat, les lletres de la qual van narrar les incidències de la marginalitat, el prejudici i el desemparament dels immigrants.3 La seva entrada al món del disc va ser un dels moments més significatius de la música salsa, mentre va ser el punt de partida més impactant que desenvoluparia la nova expressió salsera, en un intent per homogeneïtzar els treballs que des de feia diversos anys es feien al món llatí de Nova York, com a part d'una nova proposta sonora.
Encara que se'l va acusar de ser un músic estrident i inharmònic, era vist com un músic estrany i poc experimentat. Es va autoanomenar "el dolent" i després faria d'aquest sobrenom juntament amb Héctor Lavoe una mena de sàtira cap a la màfia, que es va expressar a les portades dels seus discos que referenciaven en forma jocosa i irònica els personatges del baix món, perseguits per la justícia. Va fer el seu primer enregistrament el 1967 per al segell Futura, d'Al Santiago, però va tenir mala sort, ja que el segell va tancar.