.jpg)
Bachman-Turner Overdrive va ser un grup canadenc de hard rock, fundat el 1972.
Format per Randy Bachman, cantant i guitarrista que venia de la banda The Guess Who. Després de deixar aquesta banda, Randy va gravar un disc en solitari (Axe, 1970) i posteriorment va intentar formar una altra banda juntament amb el líder de The Nice, el teclista Keith Emerson, el qual passaria més tard a formar part del trio Emerson, Lake & Palmer , encara que el projecte va quedar aparcat per culpa d'una malaltia de Bachman. Juntament amb el seu germà Robbie a la bateria, Txad Allan a la guitarra, teclats i veu; i C.F. "Fred" Turner, baix i veu, formen Brave Belt, amb els quals van gravar 2 LP per a la companyia Reprise.
Chad Allan va abandonar el grup a causa del poc èxit dels discos, i va ser substituït per un altre germà de Randy, Tim, passant a anomenar-se Bachman-Turner Overdrive, ajuntant els cognoms dels membres amb el d'una revista de camions, als quals eren molt aficionats.
Ja amb el nou grup, van signar contracte amb Mercury Records i van gravar el 1973 el disc homònim Bachman-Turner Overdrive, amb un so molt més potent que el de la formació anterior. El senzill "Blue Collar" va aconseguir el lloc N.º 21 del Billboard. En aquest mateix any van gravar el seu segon LP Bachman-Turner Overdrive II amb què van tenir molt més èxit, amb diversos senzills destacats i arribant amb el LP al lloc 4t.
El guitarra Tim Bachman va abandonar la banda i va ser substituït per Blair Thornton, que debutaria al LP del 1974 Not Fragile. Aquest disc arribaria al N.º 1 de les llistes dels Estats Units, així com el senzill You ain't seen nothin' yet. Davant l'èxit d'aquest enregistrament, la seva companyia reeditaria el seu segon disc com a Brave Belt (As Brave Belt, 1975).
Aquest mateix any van editar el quart disc oficial Four Wheel Drive, també d'èxit, però menys que l'anterior. Posteriorment gravarien Head On (1975) i Freeways (1977), i després Randy va abandonar el grup per formar Ironhorse amb Tom Sparks i Cris Leighton.
Tot i l'abandó d'un dels seus fundadors, la banda va continuar, adoptant el nom abreujat de B.T.O., incorporant Jim Clench en substitució de Randy. Amb ell graven els discos Street Action, (1978) i Rock'n'roll nights (1979). El 1980 la banda es va dissoldre, encara que es van tornar a reunir per gravar el LP del 1984 Bachman-Turner Overdrive.