Buffalo Springfield



Buffalo Springfield va ser una banda musical nord-americana de rock coneguda com a plataforma de les carreres musicals en solitari de Neil Young, Stephen Stills i Richie Furay. La banda, que va combinar el rock, el folk rock i el country en un so propi, va ser una de les primeres bandes nord-americanes sorgides arran de la Invasió britànica, i va ser reconeguda principalment pel senzill "For What It's Worth", una cançó que es va convertir en un himne polític a finals de la dècada de 1960.


Formada l'abril del 1966, la breu història de Buffalo Springfield va estar plena de lluites internes, arrestos relacionats amb el consum o possessió de drogues i freqüents canvis de formació que van portar a la dissolució del grup tot just dos anys després. En dos anys, el grup va publicar tres àlbums, encara que diverses demos, descarts de sessions i enregistraments en directe van ser publicades en subsegüents dècades.


Tot i la seva curta existència i la seva limitada producció, va ser un dels grups més influents de la seva època, arribant a entrar al Saló de la Fama del Rock and Roll,1 i va servir de precedent a la creació de grups com Crosby , Stills, Nash & Young, Poc, Manassas i Loggins & Messina.

Si bé la banda es va formar a principis de 1966, la gènesi del grup pot atribuir-se a l'oportunitat de trobar-se que van tenir un any abans, quan Neil Young i Stephen Stills van creuar els seus camins per primera vegada a Fort William, Ontario. Young hi era amb The Squires, la banda que havia liderat des de 1963, i Stills estava de gira amb The Company, una banda folk rock amb cinc membres de l'antiga banda Cafe Au Go Go. Si bé tots dos no es van tornar a veure fins passat un any, la trobada va deixar en tots dos un fort desig de treballar junts.


Una mica més tard, quan The Company es va dissoldre en acabar la gira esmentada, Stills es va traslladar a la Costa Oest, on va treballar com a músic d'estudi per un temps. Aconsellat pel productor Barry Friedman, que li deia que tindria feina si preparava una banda, Stills va convidar diversos músics: Richie Furay, de Cafe Au Go Go i un antic component de The Squirres, el baixista Ken Koblun, per provar.


A principis de 1966, Neil Young va conèixer a Bruce Palmer, qui per aquella època tocava el baix per a una banda anomenada Mynah Birds. Per la necessitat d'un guitarrista, Palmer va convidar Young a unir-se a la banda, oferta que va ser acceptada. Mynah Birds es van reunir per gravar un àlbum per a Motown Records, moment en què Rick James, el seu cantant, va ser arrestat per evitar la crida a files. Amb el seu contracte discogràfic cancel·lat, Young i Palmer van decidir dirigir-se a Los Angeles, on esperaven trobar-se amb Stills. Tot just una setmana després, desanimats per no ser capaços de trobar Stills, i llestos per posar-se camí a San Francisco, es van veure embolicats en un gran embús de trànsit, i van trobar Stills en carril de sentit contrari. Aleshores tots quatre van decidir unir-se en una banda. Menys d'una setmana després, es va unir el bateria Dewey Martin, que havia treballat amb artistes d'estil country com Patsy Cline i The Dillards, a suggeriment del mànager dels Byrds, Jim Dickson.


Prenent el nom d'una piconadora aparcada davant de la casa de Friedman, on també vivien Stills i Furay, la banda va debutar un 11 d'abril, i van iniciar una gira per Califòrnia com a teloners de Dillards i els Byrds.

Enderrock.cat

Actualitat Musical

Primera Fila