.jpg)
Tony Russell "Charles" Brown (13 de setembre de 1922 - 21 de gener de 1999) va ser un cantant i pianista de blues nord-americà l'estil del qual suau de blues de ritme lent va tenir influència en el blues en les dècades dels 40 i 50. diversos èxits, incloent "Driftin' Blues" i "Merry Christmas Baby".
Brown va néixer a Texas City, Texas. Era un nen que estimava la música i va rebre formació de música clàssica al piano. Es va graduar de l'Escola Secundària Central a Galveston, Texas, el 1939, i al Prairie View A&M College el 1942 amb una llicenciatura en química. Després es va convertir en professor de química a la George Washington Carver High School a Baytown, Texas, en treballador a l'Arsenal de Pine Bluff a Pine Bluff, Arkansas, i en aprenent d'electricista en una drassana a Richmond, Califòrnia, abans d'establir-se a Los Angeles el 1943.
A Los Angeles, l'afluència d'afroamericans del Sud durant la Segona Guerra Mundial va crear un sistema integrat de clubs nocturns en què els artistes negres tendeixen a minimitzar els elements més aspres del blues al seu estil. L'estil dels blues-club es va fer popular, representat pel jazz al piano de Nat King Cole. Quan Cole va deixar Los Angeles per actuar a nivell nacional, el seu lloc va ser pres per Johnny Moore's Three Blazers, amb Brown al piano i la veu.
Els Three Blazers van signar amb Exclusive Records, i el seu enregistrament de "Drifting Blues", del 1945 amb Brown al piano i la veu, es va quedar al Billboard R&B chart durant sis mesos, posant Brown a l'avantguarda de l'evolució musical que va canviar la interpretació musical americana. Brown va liderar el grup en una sèrie d'èxits per a Aladdin en els següents tres anys, incloent la "New Orleans Blues", la versió original de "Merry Christmas Baby" (en 1947) i "More than you know" (1948). El seu estil domina la influent escena de clubs del Sud de Califòrnia a l'Avinguda Central, de Los Angeles, durant aquest període. Va influir en artistes com Floyd Dixon, Cecil Gant, Ivory Joe Hunter, Percy Mayfield, Johnny Ace i Ray Charles.
A la dècada dels 40, un augment de la demanda de blues va ser impulsat per un públic cada vegada més gran entre els adolescents blancs al sud, i ràpidament es va estendre al nord ia l'oest. Cantants de Blues com Louis Jordan, Wynonie Harris i Roy Brown estaven rebent molta atenció, però el que l'escriptor Charles Keil anomena "el moviment texà del blues net de postguerra" també començava a tenir una influència, impulsat per artistes de blues com T- Bone Walker, Amos Milburn i Brown. El seu cant era més lleuger i més relaxat, i han treballat amb bandes i combos on hi havia seccions de saxos i tocaven a partir d'arranjaments escrits.