.jpg)
Death Cab for Cutie és una banda d'indie rock nord-americana formada a Bellingham, Washington el 1997. La banda pren el seu nom d'una cançó sàtira interpretada per Bonzo Dog Doo-Dah Band al seu àlbum de 1967 Gorilla. La cançó també es va tocar en un estriptis a la pel·lícula de The Beatles Magical Mystery Tour. El nom original va ser encunyat per l'investigador i intel·lectual britànic Richard Hoggart com a títol apòcrif d'una novel·la de pulp fiction que ressenya al seu llibre The Uses of Literacy. Aspects of a Working-Class Life del 1957.
Death Cab for Cutie va començar com un projecte en solitari de Ben Gibbard quan era guitarrista de la banda Pinwheel (ja havia enregistrat el disc All-Time Quarterback). Com Death Cab for Cutie, Gibbard va llançar el CD You Can Play These Songs with Chords; el llançament va ser sorprenentment reeixit, i Gibbard va expandir la banda a projecte seriós i complet. Va reclutar Christopher Walla, qui també va gravar "Songs with Chords" com a guitarrista, Nicholas Harmer com a baixista, i Nathan Good com a bateria; aquesta formació va llançar el LP Something About Airplanes a l'estiu de 1998. L'àlbum va aconseguir grans crítiques en el cercle de la música independent, i el 2000, van llançar We Have the Facts and We're Voting Yes. Nathan Good va deixar la banda durant l'enregistrament de We Have the Facts. La seva interpretació per als temes "The Employment Pages" i "Company Calls Epilogue" es van mantenir, però Gibbard va tocar la bateria a la resta de cançons. El nou baterista Michael Schorr apareixeria per primera vegada a The Forbidden Love EP, llançat a l'ocàs del 2000. L'any següent, un altre treball va veure la llum, titulat The Photo Album. Es van llançar edicions limitades d'aquest àlbum amb tres bonus tracks, que van ser llançades per separat a The Stability EP.
El 2003, hi va haver un altre canvi de bateria, amb Jason McGerr d'Eureka Farm reemplaçant Schorr. McGerr tocaria la bateria a la nova feina, Transatlanticism, que va aparèixer l'octubre del 2003.
Transatlanticism va rebre els elogis de la crítica i va ser l'àlbum més venut de la banda, amb 225.000 còpies el primer any. A més, alguns temes de l'àlbum van aparèixer a la banda sonora de The O.C. i A dos metres sota terra juntament amb la pel·lícula The Wedding Crashers.
A la primavera de 2004, la banda va gravar un àlbum en directe The John Byrd E.P., anomenat així pel seu enginyer de so. Va ser rellançat per Barsuk Records al març de 2005.
Al novembre de 2004 Death Cab for Cutie va signar un "contracte discogràfic mundial" Atlantic Records, deixant el que tenien amb Barsuk Records. Gibbard va comentar a la web oficial que res canviaria tret que "al costat del logo de Barsuk amb un 7”, hi hauria una “A” davant i darrere en els següents àlbums."