.jpg)
LaDonna Adrian Gaines, més coneguda pel nom artístic Donna Summer (Boston, 31 de desembre de 1948 - Key West, 17 de maig de 2012), fou una cantant i compositora musical afroamericana coneguda pels seus èxits a la dècada dels 70 i a principis dels 80 amb cançons com Hot Stuff, MacArthur Park, Love To Love You Baby, I Feel Love, On the Radio i She Works Hard for the Money, entre moltes altres. Va rebre el títol de «Reina de la música disco».
Donna començà la seva carrera a edat primerenca: amb només vuit anys ja era una de les veus que destacaven en el cor de la seva parròquia. Durant la seva adolescència va formar part d'un grup anomenat The Crow, i amb 18 anys es va presentar a Broadway a una audició per a la comèdia musical Hair, sent acceptada. L'èxit obtingut va permetre a la companyia viatjar a Europa, el que va possibilitar que Donna ingressés el 1967 a l'òpera de Viena, on va participar en algunes produccions europees de Porgy and Bess de George Gershwin, gravant a més alguns discos amb el nom de Donna Gaines.
Per aquella època es casà amb Helmut Sommer, un alemany amb qui va tenir la seva primera filla; la relació no va durar, però Donna conservaria el cognom del seu marit traduint-lo a l'anglès com a Summer (Estiu).
El 1974 gravà al costat de Pete Bellotte el seu primer àlbum, The Lady of the Night, amb l'ajuda de Giorgio Moroder, del que s'extragué el senzill The Hostage que fou el seu primer gran èxit comercial.
Un any més tard va editar un segon àlbum que va marcar una fita dins de la música de l'època, tant a nivell musical com tècnic, ja que per a poder donar-li format es creà el maxi-single, un tipus de disc de vinil de durada mitjana que serà profusament utilitzat per molts artistes durant els decennis de 1970 i 1980; aquest àlbum va arribar a ser número u de vendes en Estats Units.
Després d'aquest primer gran èxit, va seguir una brillant carrera que va fer d'aquesta cantant un referent dins de la música disco, amb una veu molt potent i uns ritmes que barregen la música soul i els ritmes europeus de l'època: l'anomenat So de Munich representat per compositors com Giorgio Moroder, qui obtindria anys més tard l'Oscar a la millor banda sonora pel seu treball a la pel·lícula L'Exprés de Mitjanit (L'exprés de mitjanit).
Donna marca la memòria sonora dels anys 70 amb èxits com Hot Stuff, Last Dance, I Feel Love, On the Radio, MacArthur Park, Bad Girls i Love to Love You, enfilant-se com el més alt referent de les discoteques i sent consagrada com la «reina de la música disco». Els seus temes barrejaven la lluentor de la seva càlida i potent veu de mezzosoprano i ritmes discos que començaven després d'una introducció de versos lents i melòdics.
Autèntica fita de l'època va ser la seva cançó Enough is Enough a duo amb Barbra Streisand, que va ser per a aquesta la seva primera (o única) incursió en la música de ball.