.jpg)
Jean-Michel Jarre és un músic i compositor francès, un dels més importants a escala mundial en el camp de la música ambient i New Age. Després de l'enorme èxit del seu disc Oxygène (publicat el 1976), Jarre va aconseguir portar la música planadora a les masses. Els seus concerts -acompanyats d'una espectacular posada en escena, plena d'efectes especials- sovint han trencat rècords d'assistència, com els que va fer a París, Houston o Moscou. En total, les vendes dels seus discos i senzills superen els 60 milions d'exemplars.
Jean Michel Jarre nasqué el 24 d'agost de 1948 a Lió; el seu pare és el famós compositor de bandes sonores Maurice Jarre. A causa dels múltiples compromisos professionals de Maurice Jarre, el compositor sovint passava llargues temporades separat de la seva família, i ja des de la seva infantesa Jean Michel va mantenir una relació bastant distant amb el seu pare. Des de ben petit, Jarre rebé lliçons de piano, però el seu interès per la música despertà després de visitar amb la seva mare un club de jazz quan tenia deu anys. Més endavant rebé lliçons de contrapunt i harmonia al Conservatori de París.
Amb 16 anys Jarre formà el seu primer grup, "Mystères IV"; més endavant entrà al grup "The Dustbins" com a guitarrista. El 1968 començà a experimentar amb cintes, ràdios i d'altres mitjans típics de la música concreta, i s'uní un any més tard al Groupe de Recherche Musicale, sota la tutela de Pierre Schaeffer; aquí entrà en contacte per primera vegada amb els sintetitzadors, en concret amb el EMS VCS3 i un Moog modular. Més endavant estudià música electrònica a Colònia amb un dels pares de la música electrònica acadèmica, Karlheinz Stockhausen.
Després de la publicació del seu primer senzill "La Cage"/"Erosmaschine" el 1971, Jarre compongué la música d'un ballet, que s'estrenà el 1971 al Teatre de l'Òpera de París, a més de diverses òperes de música electroacústica. Addicionalment realitzà diversos treballs com a productor discogràfic, i compositor per a diversos artistes del moment, mentre anava augmentant el seu arsenal d'instruments electrònics, entre els quals ja hi figuraven un orgue Farfisa, un ARP 2600, un VCS3 i un AKS. Amb aquest material publicà diversos senzills, el seu primer disc en solitari (Deserted Palace, de 1972) i la banda sonora de la pel·lícula Les Granges Brûlées (1973).
El 1974 Jarre va conèixer Michel Geiss, músic i expert en instruments electrònics; Geiss esdevingué el principal col·laborador de Jean Michel Jarre, amb qui va dissenyar nous instruments com el Matrisequencer, que Jarre utilitzaria posteriorment en molts dels seus discos.
El 1976 va aparèixer el seu disc Oxygène, originàriament publicat al segell Disques Motors, però reeditat poc després a Disques Dreyfus, una branca de la multinacional Polydor. "Oxygène" aconseguí un enorme èxit de vendes a tot el món, que li donaria el reconeixement de bona part de la crítica i que ha estat considerat com el disc més important de la història de la música electrònica. Certament, Jarre va aconseguir amb aquest disc fusionar uns plantejaments musicals propers als dels grups pioners de la música planadora (com Tangerine Dream) amb moltes melodies i les estructures típiques de la música pop; d'aquesta manera, l'àlbum aconseguí seduir un públic molt nombrós, adscrit a cadascun d'aquests dos corrents, que li ha estat fidel des de llavors.
Dos anys més tard Jarre publicà el seu següent disc, Equinoxe, amb què continuà aprofundint en la fórmula que havia iniciat amb Oxygène, si bé els avenços en matèria de seqüenciadors li permeteren de crear peces més complexes. Per promocionar el disc, Jarre va tocar en concert a la Place de la Concorde de París l'any 1979; un milió de persones hi van assistir, i d'aquesta manera Jarre entrà per primer cop al Llibre Guinness dels Rècords.
Jarre continuà experimentant i renovant la seva fórmula musical, i d'acord amb aquestes premisses incorporà un nou element al seu so, el sampler Fairlight CMI, que tindria una gran importància en el procés d'enregistrament de bona part dels seus discos posteriors, com Magnetic Fields (1981). Després de dos anys d'intenses negociacions amb les autoritats locals, Jarre començà una gira de concerts al mes d'octubre de 1981 per la Xina, a ciutats com Pequín o Xangai; aquests concerts constituïren les primeres actuacions de música pop contemporània que tingueren lloc a la Xina. Jarre va editar el 1982 un àlbum en directe, The Concerts in China, que inclou peces seleccionades de cinc actuacions d'aquesta gira, durant la qual presentà diverses composicions noves i que comptà amb la col·laboració de l'orquestra simfònica del conservatori de Pequín.
El 1983 Jarre enregistrà un nou disc, anomenat Music for Supermarkets, que havia de ser la banda sonora d'una exposició artística. Segons Jarre, com que les obres de l'exposició serien subhastades, la seva música també ho havia de ser; Jarre cedí una còpia a Ràdio Luxemburg, que la va emetre una única vegada (per AM); després la subhastà i destruí els màsters originals de l'enregistrament (si bé Jarre va reciclar part del contingut d'aquest disc en obres publicades posteriorment).