.jpg)
Carlos Núñez Muñoz (Vigo, Pontevedra, el 16 de juliol de 1971) és un músic espanyol, i expert gaiter gallec, va començar amb les flautes, i més endavant, als vuit anys, amb la gaita gallega. Als tretze anys va ser descobert per The Chieftains, a l'Auditori de Castrelos, a Vigo, i va començar la seva carrera a la música, que encara continua.
Núñez és considerat un erudit de la música cèltica. Les seves investigacions segueixen bàsicament dues línies relacionades entre si: l'origen de la música cèltica i la seva fusió amb les músiques del món actuals. El seu interès pel tema l'ha portat a recórrer el globus i relacionar-se amb músics i artistes dels països que ha visitat, per després plasmar els seus coneixements i experiències en la seva prolífica discografia.
Va començar el seu aprenentatge musical amb la flauta i, als vuit anys, va fer el següent pas, com diu ell, començant amb la gaita. En una actuació a l'Auditori de Castrelos, a Vigo, la seva ciutat natal, va ser descobert per The Chieftains, i això va començar la seva carrera musical. Va anar per primera vegada a Irlanda, el 1989, a gravar amb aquest grup la banda sonora de la pel·lícula La Illa del Tresor.
El 1996, publica el seu primer disc, A Irmandade das Estrelas, que va suposar el boom de la música cèltica a Espanya. En aquest disc, Núñez se centra sobretot en l'exploració de la Galícia natal amb aportacions irlandeses.
En el disc següent, Os amores libres (1999), Núñez presenta una reflexió entorn del concepte celta explorant, entre d'altres, les connexions existents entre la música tradicional gallega i el flamenc. Els textos que acompanyen les cançons del disc estan redactats per l'escriptor Manuel Rivas.
Ja el 2000 i amb la publicació de Mayo Longo, amb Núñez ja consagrat com a músic de renom i projecció internacional, el gaiter va compondre una cançó amb l'exSupertramp Roger Hodgson. Aquest disc és un retorn a la tradició galaica ia la senzillesa i va destacar principalment per introduir-se a les ràdio-fórmules musicals del moment.