.jpg)
Francis Lai (Niça, 26 d'abril de 1932-París, 7 de novembre de 2018) va ser un compositor francès especialista en crear música de bandes sonores cinematogràfiques. Autor d'Un home i una dona i d'Història d'amor (Love Story) amb què va guanyar l'Oscar a la millor banda sonora per a pel·lícula el 1970.
àcid el 26 d'abril del 1932 a Niça, França, va ser fill d'un horticultor. A molt primerenca edat va ser fascinat per la música començant a tocar en orquestres regionals. A Marsella va descobrir el jazz i va conèixer Claude Goaty, un cantant de cançons populars dels anys 50,
Als 20 anys va deixar casa seva, va seguir Goaty a París, i va començar a freqüentar els ambients musicals de Montmartre. La Taverne d'Attilio, a la Plaça del Teatre a Montmartre, va ser un lloc favorit per al jove talent Bernard Dimey, amb el qual va compondre Lai la seva primera cançó. Les cançons escrites amb el seu company se'n van estendre fins a un centenar. Després d'un curt període de temps amb l'orquestra de Michel Magne, Lai seria acompanyant d'Edith Piaf i també un dels seus compositors.
El 1965 va conèixer el cineasta Claude Lelouch i va ser contractat per ajudar-lo a escriure la pel·lícula Un hombre y una mujer, Projectada el 1966, la pel·lícula va ser un èxit internacional, guanyant un premi de l'Acadèmia. El jove Lai va rebre el premi del Globus d'Or per "Millor banda sonora original". Aquest èxit inicial, li va ampliar les oportunitats de treball per a la indústria del cinema, tant al seu país d'origen (França) on va continuar treballant amb Lelouch en musicalitzacions d'altres pel·lícules com Vivre pour vivre (1967) (Vivir por vivir), Un homme qui em plaît (1969), Le voyou (1970) i La bonne année (1973), així com a la Gran Bretanya i als Estats Units. Va ser conegut per la seva aportació a moltes composicions i enregistraments de Mireille Mathieu. El 1970 va compondre la música per a la pel·lícula de René Clement Li passager de la pluie. Se'n van vendre un milió de còpies i va ser premiat amb un disc d'or el setembre de 1971.
En 1970, va guanyar el premi de l'Acadèmia com la millor música original per a pel·lícula i premiat amb el Globus d'Or, com a millor música original per a la pel·lícula Love Story. Als Estats Units, la banda sonora de la pel·lícula va arribar al N° 2 a la llista dels àlbums de Billboard i el tema de la pel·lícula Where do I Begin va ser un èxit amb els cors de Carl Sigman per al cantant pop tradicional Andy Williams . La cançó també seria enregistrada amb èxit pel propi Francis Lai, per l'orquestra d'Henry Mancini i Shirley Bassey. El tema de Lai "Love Story" es va escoltar a la seqüela rodada el 1979, Oliver's Story, però la banda sonora va ser composta per Lee Holdridge.
La música de les seves pel·lícules incloïen diversitat de gèneres com Mayerling, Three into Two Won't Go, International Velvet, Édith et Marcel, i pel·lícules de Michael Winner com I'll Never Forget What's'is name i Hannibal Brooks. També va tenir èxit com a compositor per a pel·lícules d'erotisme lleu, com Emmanuelle 2 (1975) i Bilitis (1977). En la seva crítica de la banda sonora de Bilitis per a AllMusic, Thom Jurek va dir: "El resultat podria ser hilarant si això no fos predictible. Aquesta música és brillant al punt de no ser aquí... Lai va utilitzar sintetitzadors, guitarra acústica, i un camió de cordes per teixir ho se suposa que és l'escenari "perfecte" per fer el que fan els joves amants, que sona com un comercial que prohibeix el detergent per a la roba que surt a l'aire fresc, o una pel·lícula silenciosa on la música es suposa que et digui que aquest és un moment pensatiu".,
La seva composició "Aujourd'hui C'est Toi" és probablement més coneguda al Regne Unit com el tema musical de la sèrie de llarg recorregut de documentals sobre assumptes d'actualitat "Panorama" de la BBC.