.jpg)
Ignacio Cano Andrés (Madrid, 26 de febrer de 1963) més conegut com Nacho Cano és un compositor, productor discogràfic, director d'escena, empresari espanyol i establert a Miami, el qual va formar part entre 1981 i 1998 amb José María i Ana Torroja el grup pop Mecano. Actualment continua en actiu com a empresari i músic.
Els primers passos de Nacho van ser en un germinal grup local de rock adolescent que van anomenar "Prisma", on els seus integrants compartien afició per la música progressiva britànica dels anys 70. El van formar a més de Nacho, Luis Bolín, Eduardo Benavente (un principal exponent del punk dins del que s'anomena “Movida Madrileña”) i Toti Arboles els qui van morir el 1983 i 1992 respectivament.
Poc temps després, Nacho passa a ser guitarra de suport de José María Cano als seus inicis de cantautor, acompanyats també d'Ana Torroja com a segona veu. A col·legis majors i fins i tot en algun programa de Televisió Espanyola a finals dels 70, feien versions dels seus cantautors favorits al costat d'alguns temes primerencs de José María.
Amb algunes d'aquestes cançons i idees, són descoberts per Miguel Ángel Arenas "Capi" el qual, es fixa en José María i els fa una audició per a la qual Nacho i José componen alguns temes. Després d'aquest contacte – i amb una decisió que canviaria el rumb dels tres – “Capi”, proposa refer el format, estil i vocalista (que passa a ser Ana Torroja) i presentar-los a les companyies discogràfiques. A partir del fitxatge per la discogràfica CBS donen forma al que seria el grup pop Mecano.
De la seva autoria va ser un dels temes emblemàtics amb què van començar a sonar a principis dels vuitanta: "Avui no em puc aixecar". Aquest senzill, inclòs després en el primer disc de Mecano de nom homònim, va començar a poc a poc tenint impacte a les ràdios al que van seguir altres com "Em vaig colar en una festa" establint-se a partir d'aquí un dels èxits més importants de la indústria musical a la nova època democràtica espanyola.
Simultàniament a Mecano, Nacho Cano va ser sol·licitat durant part de la dècada dels anys vuitanta per diverses companyies i productors del sector discogràfic com a compositor o productor en el naixement d'altres projectes. Entre aquestes produccions més reconeixibles hi ha els primers àlbums de La Unión, el tema "No controles" escrita per a Olé Olé, Magenta (trio femení d'aires gòtics a les quals va produir el seu primer i únic àlbum) i fins i tot va realitzar una col·laboració experimental al costat de l'ex -Cops Baixos Germán Coppini, proposat a tots dos des dels estudis Audiofilm de Madrid (on gravaven Cops Baixos i Mecano llavors).