.jpg)
Richard Anthony, nascut Ricardo Btesh (El Caire, Egipte, 13 de gener de 1938-Pégomas, França, 19 d'abril de 2015), va ser un cantant francès. Pioner del twist a França i importador del rock, va ser anomenat «el pare tranquil del rock», va tenir més de 600 títols gravats i més de 50 milions de discos venuts. Va gravar títols en sis idiomes: francès, anglès, alemany, espanyol, italià i àrab. Va aconseguir un gran èxit internacional amb Aranjuez, mon amour, adaptació melòdica de l'adagi del Concert d'Aranjuez, del qual es van vendre 6 milions de discos.
Fill de l'empresari tèxtil jueu sirià Ezra lbrahim Btesh i de l'anglesa Margaret Bey, va passar la seva infància a Egipte, Anglaterra i Argentina per acabar a França, on va estudiar a l'institut Janson-de-Sailly a París. A la universitat va optar per estudiar dret, uns estudis que va compatibilitzar amb un treball de comercial per a una empresa que venia frigorífics.
El 1958, influït pel pop anglès va decidir adaptar aquest nou so al francès gravant, entre altres, You Are My Destiny de Paul Anka i Pegy Sue de Buddy Holly. La discogràfica Columbia es va encarregar de llançar aquest primer disc encara que el mateix va passar desapercebut. No va ser fins al seu tercer àlbum, quan li va arribar l'èxit, principalment gràcies al tema Nouvelle Vague, una versió d'una cançó de The Coasters. El van seguir, molts més, destacant sobre tots ells, «Et j'entends siffler le train», gravat el 1962.
El 1965 va llançar «Je me suis souvent demandé», adaptació d'un tema del cantautor belga Bobbejaan Schoepen que va gaudir de gran èxit a Argentina i també a Xile, sota el títol de «De vegades em pregunto jo». El 1968 va adaptar l'adagi del Concert d'Aranjuez de Joaquín Rodrigo («Aranjuez, mon amour», amb lletra de Guy Bontempelli), que va constituir el seu èxit comercial més gran. Va vendre sis milions d'àlbums, i la seva popularitat va eclipsar el mestre Rodrigo en tal grau, que aquest va sentir el comentari següent en una sala de festes: «Que bona és aquesta cançó, que ha inspirat un concert sencer».
Durant la dècada de 1970, la seva carrera va decaure, tot i així va editar Amoureux de ma femme (1973) i Non Stop (1978). El 1982, problemes fiscals el van portar per tres dies a la presó.
El 1996 va retornar als estudis d'enregistrament per versionar novament les seves cançons més conegudes en un àlbum, Sentimental, que es va editar a França i Espanya. També va publicar la seva autobiografia. El 1998 va celebrar els seus 40 anys de carrera a París.
Va morir a la petita localitat de Pégomas, al sud de França, víctima de càncer.