.jpg)
La Banda Trapera del Río (també coneguda com "La Trapera") és una banda espanyola de rock nascuda al barri de Sant Ildefons (conegut també com a "Ciutat Satèl·lit" o "La Sati") de Cornellà de Llobregat (Barcelona).
En haver sorgit pràcticament de forma simultània amb l'esclat punk (1976), són vistos com a precursors del mateix a Espanya, encara que els membres del grup no es consideraven punks. Les coincidències amb aquest moviment es donen més quant a les seves actituds provocadores (especialment El Morfi o Morfi Grei, cantant i showman).
Musicalment el seu és un estil personal, amb sonoritats de garatge rock, que es podria englobar generacionalment a l'anomenat rock urbà ibèric de finals dels 70. Cal tenir en compte que els membres que van configurar el so definitiu de la banda (Juan « Raf» Pulido, el «Oncle Modes») provenien de grups de rock simfònic o progressiu.
Encara al tardofranquisme, van ser autors de la primera cançó de rock dur en català: "Ciutat Podrida" ("Ciutat Podrida", en castellà).
El 1978 inicien una conflictiva relació amb la discogràfica Belter. A l'estiu apareix el senzill «La regla / La claveguera», un dels primers enregistraments considerat punk a Espanya. La publicació de l'àlbum La Banda Trapera del Riu es va endarrerir gairebé un any, fins a abril de 1979.
Van estar actius des del 1976 al 1982. El 1993, amb motiu de la reedició del seu primer disc i de la publicació del segon, Guant de guillotina (congelat des del seu enregistrament el 1982) la banda es reuneix, grava dos discos (un en viu, Directe als collons i un altre en estudi, Mentemblanco) i se separa de nou el 1996.
El 2009 (i malgrat la mort de l'Oncle Modes, l'1 de novembre de 2004) la banda torna a l'activitat, fins al seu concert de comiat del 25 de març de 2010 a les Rambles de Barcelona. Aquest últim recital es va convertir en un homenatge a Juan Raf Pulido, ingressat en un hospital el dia anterior a causa de la malaltia que hauria d'acabar amb la seva vida el 13 d'abril del 2010. Morfi va afirmar llavors que les cendres de la Trapera es cremarien amb Joan "a l'infern o al cel".
Però amb motiu del 40è aniversari de la fundació de la banda, el 2016 la Trapera va anunciar la seva tornada als escenaris, en una gira que va començar el 18 de novembre i es va allargar durant 2017 i 2018, amb algunes interrupcions a causa de problemes de salut de Morfi. Amb el cantant recuperat, el 2019 es consolida la nova formació, que edita una nova feina després de 25 anys: Cremant el futur. L'edició vindria seguida d'una gira, que interromp amb la pandèmia. Al febrer de 2021 Morfi anuncia que aquest any seria el del comiat definitiu de la banda, que se celebraria amb una gira final així que la pandèmia ho permetés.
La Banda Trapera del Río mai va obtenir l'èxit comercial, però durant els seus anys de més activitat a principis de la dècada dels 80 es va convertir en una referència als barris del cinturó industrial barceloní (i, per extensió, als barris obrers de tot l'estat, especialment a zones com Madrid i Euskal Herria). Això va ser degut a la seva música, predecessora del punk espanyol, ia les seves lletres crues sobre les realitats de la joventut d'aquests barris, en un fenomen contemporani, i al marge alhora, del ressorgiment de la cultura catalana i de la transició a la democràcia.